Opinió
-
Imbècils
Marta Rojals
13.09.2012
-
Postal de Prada
Martí Estruch Axmacher
21.08.2012
-
#noelsvullpagar (II)
Marta Rojals
23.07.2012
-
#noelsvullpagar
Marta Rojals
16.07.2012
-
Xancletes per la independència
Xavier Montanyà
08.06.2012
-
Duranal, el supositori ideal!
Xavier Montanyà
25.05.2012
-
En defensa d’uns drets irrenunciables
Xavier Montanyà
18.05.2012
-
'Amb vostès... el gran Sheeeeldon Aaaaadelson!'
Xavier Montanyà
11.05.2012
-
Estat de setge
Xavier Montanyà
04.05.2012
-
Despertador
Marta Rojals
28.04.2012
-
Soraya Maribàrbola, monja i minyona.
Xavier Montanyà
26.04.2012
-
La pesta borbònica
Xavier Montanyà
20.04.2012
-
Carn de cuneta
Marta Rojals
16.04.2012
Xavier Montanyà
06.12.2012
Anatomia de Wert
Entro en el malson. Torno a tenir vuit anys, els genolls pelats i duc una bata amb el meu nom brodat a la butxaca. Som milers de nens en un edifici immens. Un castell governat per religiosos ensotanats i mestres laics amb bigotet. Tots tenen cara de Wert. Santcrist i bandera espanyola. Disciplina fèrria. Fileres. Campanes. Timbres. Cops de regla. Crits. Càstigs. Permanències. Confessions. Genuflexions. Àngelus. Por. Llenties. Cigrons. Sol de llauna. Cel de glaç. Humitat. Fred. És com viure dins una nevera. Fortor de col. Suor agra de vestidor. Llavis tallats. Bufanda. Passamuntanyes. Orelles glaçades. Llàgrimes de fred. Vent gèlid.
Les finestres són glaçades. Les rajoles són glaçades. El passamà és glaçat. La pilota és glaçada. Les bufetades a l’orella glaçada fan molt de mal.
Tot retorna. És un vòmit torrencial. Com els verins del cel que escupen les gàrgoles de la catedral. Totes les gàrgoles tenen la cara de Wert. Tots els monstres. Tots els professors casposos. Tots els capellans llardosos. Lúbrics. Sinistres. Wert nostre senyor. Omnipresent. Omnipotent. Immanent. Crist té la cara de Wert. Franco té la cara de Wert. El dimoni té la cara de Wert.
El professor de gimnàstica, militar, i falangista tenyit amb bigotet, té la cara de Wert. Em crida d’aquella manera imperial, marcial, marciana. ‘Mon-tan-txà! Mon-tan-txà!’ M’alço, enravenat. I em preparo per pujar la corda. Al gimnàs, encara hi fa més fred. Sembla que a fora plou. Llampega i trona. Els neons fan pampallugues. Sona el xiulet. Pujo la corda. Tots es fan molt petits. Només veig caps. Com d’agulla. Torna a sonar el xiulet. Baixo la corda. ‘Mon-tan-txà!, vuelva a la fila!’
El professor de Formación del Espíritu Nacional (FEN) es diu Moñino. Bigotet, rayban de guàrdia civil i dent d’or. Fuma More. És sospitós de dur perruquí, però no ho ha pogut certificar mai ningú. ‘Mon-ta-ña!, al encerado.’ ‘Mon-ta-ña!, siéntese.’. I així tota la nit. El mantra del malson: ‘Montañola’, ‘Montanolla’, ‘Montalla’, ‘Montanoya’. Ho fan expressament. Per fotre. Ho sé. Ho sabem. Per això callem i fem com si res. Al principi, ho havíem intentat. ‘Es Montanyà. En catalán. Como Catalunya.’ ‘No, caballerete. Cataluña es Cataluña i Montan-txà es Montan-txà!’ Es pensen que deformant-nos el nom ens canviaran les idees, el passat, la família, la història. Tot allò que els grans callen. Tot allò que costa tant de saber.
Després serà la bòfia: ‘A ver, identificación.’ ‘Fancihco Havié Montoya.’ ‘No, no. Es Montanyà, con ene, y griega y a. En catalán.’ ‘Y a mi qué....!’ El gris també té la cara de Wert. I el motorista que sil·labeja per ràdio. ‘Mon-to-ya.’ ‘Mon-to-ya.’ ‘Moreno, estudiante, delgado, ojos oscuros, español.’ ‘Mon-ta-ña.’ ‘Mon-ta-ña.’ ‘Español.’
Un capellà m’atura. Mira el nom brodat a la butxaca de la bata. Parla català. ‘Montanyà.’ ‘Tu tens un avi a França?’ ‘No. El meu avi és mort.’ No sé si menteixo a consciència o perquè no sé que tinc avi. Al malson torno a mentir. Una vegada i una altra. Conscientment. A tot capellà que m’atura. A tot capellà que parla català. A tot capellà que m’ho pregunta. ‘No. El meu avi és mort.’ Aquests capellans que sempre ens aturen i parlen català no tenen la cara de Wert. No. Aquests, tenen la cara de Duran i Lleida.
I així cada dia. I cada nit. I el despertador. I recomença el malson. Metro. Campana per a entrar a classe. Timbre per a sortir al pati. Campana, timbre. Timbre, campana.
Cada matí, abans de les nou, a toc de campana, formem als patis. Com sempre. Com abans. En files. Per classes. Cada nen, a un braç de distància. Per ordre alfabètic. Montané, Montanyà, Morales. En silenci. El germà prefecte ens dirigeix a cop de xiulet. El germà prefecte té la cara de Wert. Xiulet. Els de primer A, desfilen cap a classe. Xiulet. Els de primer B. Xiulet. Els de primer C. I així fins que l’edifici ens ha engolit tots. En ordre. En fila. En silenci. D’un en un. Amb serietat i disciplina. Alfabèticament i militar.
Un dia tot va començar a canviar. Havia nevat. Tot era blanc. Va sonar la campana. Vam formar. Quan sonà el primer xiulet, una bola de neu va sortir disparada i es va estavellar contra la sotana. Uns segons d’esbalaïment i n’hi va haver una altra. I una altra. I una altra. I dues de cop. I tres. El prefecte, desarmat, somreia per no plorar. Cobrint-se la cara de Wert, va arrencar a córrer. I tots darrere seu. Per un instant, va haver-hi desordre, rialles, nervis i crits d’alegria. Aquí va començar tot. Mai més no ens van fer formar al pati a toc de campana. El malson es va començar a esvair. I la cara de Wert, també.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015