Opinió
-
Imbècils
Marta Rojals
13.09.2012
-
Postal de Prada
Martí Estruch Axmacher
21.08.2012
-
#noelsvullpagar (II)
Marta Rojals
23.07.2012
-
#noelsvullpagar
Marta Rojals
16.07.2012
-
Xancletes per la independència
Xavier Montanyà
08.06.2012
-
Duranal, el supositori ideal!
Xavier Montanyà
25.05.2012
-
En defensa d’uns drets irrenunciables
Xavier Montanyà
18.05.2012
-
'Amb vostès... el gran Sheeeeldon Aaaaadelson!'
Xavier Montanyà
11.05.2012
-
Estat de setge
Xavier Montanyà
04.05.2012
-
Despertador
Marta Rojals
28.04.2012
-
Soraya Maribàrbola, monja i minyona.
Xavier Montanyà
26.04.2012
-
La pesta borbònica
Xavier Montanyà
20.04.2012
-
Carn de cuneta
Marta Rojals
16.04.2012
Xavi Sarrià
03.03.2010
Amb el teatre valencià
Llig indignat els atacs que rep aquests dies el món del teatre valencià arran del manifest que féu públic la setmana passada el sindicat d'Actors i Actrius Professionals Valencians. ‘Los actores están mordiendo la mano que les da de comer’ ha dit la prepotent senyora Isabel Bonig, coordinadora del PP valencià. Uns atacs que han topat amb respostes com la de l’actor Xavo Giménez que, amb un rotund ‘Qui dóna de menjar a qui?’, s’ha atrevit a posar cadascú a lloc i en públic, com ja tocava.
He de dir que aquesta mena d’atacs no ens sorprenen, als qui vivim en ‘la tierra de la flores de la luz y de l'amor’, com alguns encara canten. Més aviat estem acostumats als mètodes gàngsters d'uns polítics que acumulen tan poca vergonya com bitllets a les butxaques (excepte el bo del senyor Camps, és clar). El mal és que massa sovint caiem en la resignació. Ja ho he escrit en algunes altres ocasions, però crec que és convenient de recordar que el dret de protestar és l'últim dret que ens queda, als valencians. Per això estic amb els actors i actrius que enguany s'han decidit a plantar cara per la dignitat de la professió. Una actitud, aquesta, que ja vam protagonitzar els músics i cantants en valencià, però també el món del jazz o el de les societats musicals, un dels patrimonis culturals més importants del país, que el dia 6 de març vinent presentaran al Teatre Micalet de València un manifest semblant per a denunciar la supressió d’ajudes de la Generalitat.
I és que ja ha arribat l’hora que els diferents àmbits de la cultura valenciana unim esforços per cridar ben alt que n’estem farts, farts, de les polítiques d’aparador, de l’amiguisme, del balafiament i del descrèdit constant de la identitat pròpia. Però, sobretot, farts de les amenaces dels gàngsters amb càrrec que ens imposen totes aquestes xacres amb pressupostos públics i, damunt, tenen la barra de creure’s que els devem la vida.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015