Tot es reduïa a diners!

Si tot es reduïa a diners, el guany sobre el domini de l'estat, per la defensa de l'estatut, o per salvar l'honor dels catalans i tota la pesca d'un any i mig de negociacions..., re no ha pagat la pena. Preferesc 'L'honor dels Prizzi', que allà hi ha, si més no, bon cinema i interpretacions més professionals, de més nivell i de més qualitat. Fins i tot la cosa acabava a colp de pistola i ganivet, pelant-se per amor, entre mafiosos, no pas entre polítics, malgrat les similituds.

Si tot aquest sainet dels polítics en la negociació del finançament es redueix a tenir més diners, però menys autogovern, que és, com al capdavall sembla, el resultat de l'última escena..., els catalans, i de retop valencians i mallorquins, hi eixim perdent.

Fa trenta anys, sí, que els diners eren importants, gairebé fonamentals, i els bascos van saber jugar les cartes. Ells agafaren la paella pel mànec, mentre que nosaltres ens torbàvem amb la cultureta, a simular que érem més que no som realment, i vam perdre el tren del finançament real que, deixem-nos d'embuts, no és tenir més diners o menys el 2010 o el 2012, no enganyem ara el ramat uns i altres. El finançament real és tenir la caixa, i decidir què invertim a casa i què regalem a fora. La resta, que és d'allò que vivim i d'allò que sembla que viurem un grapat d'anys més, és parar la mà vejam quants diners ens donaran, per molt que siguen diners pactats a la bestreta, això sí: després d'haver-los lliurats tots nosaltres.

El debat del finançament és un debat esbiaixat, que amaga paranys i subterfugis, que es resumeix a no tenir la clau de la caixa, perquè no tenim independència de gestió. Tampoc no en tenim de cap altra mena, la veritat siga dita. Si fins i tot el planter del PP ha acceptat, amb l'abstenció, la proposta del PSOE, que pareix que van de la maneta de bell nou, res de bo no es congria en favor dels catalans, ni d'illencs ni de valencians, ja podem estar-ne segurs. I preparats.

Que el PSC hi vote a favor, o que Iniciativa també ho faça, entra dins els esquemes normals de la política espanyola. Ells s'hi troben. Ara, ERC se suposava que faria més política en clau catalana i catalanista. Però ha tornat a decebre, com fa sempre que té un bon punt per a desacomplexar els seus i desmarcar-se de les propostes d'unificació espanyoles. Donar més diners, pels espanyols no és cap dificultat. Al remat, no són seus, són nostres, i tampoc no s'ha comprovat que en donaran tants, que més del compte segur que no n'amollaran. La clau de la política és una altra de ben diferent, si mai tenim la pretensió de la independència, que ERC va perdent cada dia que passa, a cada elecció, a cada punt clau de debat. No cal ressenyar ací tantes proves com tenim, aquests darrers set anys, de reculades, d'allunyar-nos cada colp més de l'objectiu, si és que ells, eufòrics amb les dades i els seus comptes, l'han tingut mai a l'horitzó.

adasi@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet