Opinió

 

<43/88>

Xavi Sarrià

07.04.2009

Una remor imparable

Dues-centes mil persones de totes les edats, cent setanta centres educatius de tot el territori, mil set-cents tallers per a estudiants, dues-centes actuacions teatrals i trenta concerts del bo i millor de la nostra música en una ronda itinerant. És la darrera operació de màrqueting d'una gran multinacional? O una altra d'aquelles campanyes institucionals en què també regalen paella 'para todos'? Doncs no res de tot això. És la força del compromís i del voluntarisme. La poderosa remor que creix i que cada primavera sembra d'optimisme el país on visc. Les Trobades de l'Escola Valenciana.

I és que després de vint-i-quatre convocatòries, les Trobades s'han convertit en una mena de mesurador de l'optimisme dels qui ens sentim precisament així, optimistes. Unes trobades que no paren de créixer i que són capaces de reunir, contra tot pronòstic, centenars de milers de persones de totes les procedències al voltant d'una idea: defensar i potenciar la llengua que ens pertany.

Si visquérem en un país normal, això seria també normal. Però en el país on vivim, amb el boicot sistemàtic de la Generalitat, amb el menyspreu de la televisió i la ràdio públiques, amb les hostilitats de sectors socials vinculats al poder, aplegar aquesta munió ingent de persones en vint-i-un actes escampats per tota la geografia i organitzats d'una manera voluntària per milers de mestres anònims, és tota una proesa. Un acte d'heroïcitat diària que només pot passar ací, al país que sempre ha bategat amagat, ocult, dins el cor dels qui van decidir-se a construir en lloc de plorar, i a encarar el futur amb voluntat de guanyar.

I dic tot això perquè jo em sent fill d'aquest esforç. Del teixit humà que forma Escola Valenciana i del de tots els qui van lluitar durant tants anys de foscor, marginacions i prohibicions, per formar les primeres generacions educades en valencià de la història recent d'aquest país. Una batalla que es va començar a guanyar fa només trenta anys i que ha permès unes fornades de joves que hem crescut desacomplexats, sense prejudicis i preparats per a treballar des de diferents àmbits de la societat. Unes generacions, però, que no ens podem adormir. Perquè ara ens toca de prendre el relleu i de reunir totes les forces necessàries per a fer d'aquesta remor que creix, aquesta remor que simbolitzen les Trobades, una remor encara més poderosa, constructiva i imparable.

Editorial