Opinió
-
La saviesa dels nens
Andreu Barnils
29.09.2013
-
Criminalitzar la dissidència
Xavier Montanyà
27.09.2013
-
Si li pesa o si li plau, ho farem
Pere Cardús
25.09.2013
-
Som una manipulació
Marta Rojals
23.09.2013
-
Gandhi, els covards i els feixistes
Andreu Barnils
22.09.2013
-
L’únic relat de l’estat únic
Xavier Montanyà
20.09.2013
-
Cap a un conflicte obert amb l'estat espanyol
Pere Cardús
18.09.2013
-
Som al segle XXI, senyories!
Marta Rojals
16.09.2013
-
El Facebook on els usuaris cobren
Andreu Barnils
15.09.2013
-
Soldats d'una causa invencible
Pere Cardús
11.09.2013
-
Travessant la Vall del Riu Jordà
Andreu Barnils
08.09.2013
-
El poder d'un poble que, greument, ha escollit
Pere Cardús
04.09.2013
-
Sionistes
Andreu Barnils
02.09.2013
Marta Rojals
29.07.2014
Preferents, reina! Que me les prenen de les mans!
Les frases que llegireu aquí sota són d'uns correus electrònics enviats entre el 2008 i el 2009 per les direccions de Caixa Catalunya d'Astúries i Galícia als treballadors de les seues oficines. Els publica la web de la Cadena SER, i els podeu llegir sencers aquí. Aquest n'és el nostre resum, i disculpeu si en la traducció literal se'ns ha escapat alguna correcció ortogràfica:
'HI HA EN JOC LA NOSTRA REPUTACIÓ COM A ENTITAT I LA NOSTRA COM A VENEDORS !!!'
'Ja teniu tots els temes tancats [...], ¿ SI, perfecte, ......NO ...doncs s'ha de moure fitxa ja ¡¡ , a buscar clients i diners.'
'TOCA POSAR TOTS LA “CARN A LA GRAELLA”, A MORT !!!'
'RECORDAR [ho diu en infinitiu, jo només tradueixo] QUE HEM DE VENDRE-HO, AMB CRITERI DE DISPONIBLE, ENCARA QUE SIGUI DE 1.000 EN 1.000 EUROS.'
'. . .hem de COLLAR, D'ACORD ¿'
'.........hem de ser venedors, NO INFORMADORS, NO OFERIDORS, VENEDORSSSSSSS ...'
'HEM D'ATACAR, ATACAR, ATACAR, molt més!!!'
Semblen els deliris d'uns comercials pertorbats, oi? I et diré més: d'uns comercials pertorbats sense el graduat escolar, oi? Doncs bé, així pressionaven el personal de les oficines gallegues i asturianes perquè col·loquessin participacions preferents i deute subordinat a 'famílies, pares, germans, companys, amics, amics d'amics', a costa d'assegurar-los que eren a 'termini fix' i que tindrien 'disponibilitat immediata' dels seus diners. Dit en el llenguatge tècnic de la direcció:
'Euribor + 2,30 ¡¡¡¡¡¡¡¡ D'ACORD ¿, bé ....... jo en dic termini fix deute subordinat, o termini fix dipòsit anticipat, o termini fix triple a.......el que sigui. [...] té disponibilitat immediata......... què més podem demanar, què més ¿¿¿..........els clients i els no clients estaran encantats amb nosaltres ens “faran petons” durant cinc anys, petons.....'
Novament, els accents són nostres, i us hem estalviat les negretes i els subratllats. Doncs bé: Catalunya Caixa ha dit a la SER que aquest sistema de pesca per arrossegament és una pràctica 'individual', que a l'hora de 'comercialitzar els productes' sempre seguien els criteris de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, i que un 70% dels clients ha recuperat la inversió gràcies a l'arbitratge impulsat per l'entitat. Mira si són bones persones! Segur que el 30% de clients que queden és perquè estan encantats amb aquesta 'inversió', despatxada amb transparència tal (segons els criteris de la CNMV, escolti!) que necessita un arbitratge per a ser recuperada, si no un jec de demandes.
Però si ells ho diuen, hi confiem. Com també confiem que hauran enviat els remitents dels correus a repetir l'ESO, de la mateixa manera que Narcís Serra, quan era president de l'entitat, va enviar els consellers assessors a fer cursets de comptabilitat, ignorants com eren de la cosa econòmica i financera. Hem d'entendre que hi ha càrrecs de responsabilitat que no els cal saber comptar o escriure bé per a cobrar la nòmina, i que d'aquests casos no n'hem de dir incompetència o burla als desocupats més ben preparats, sinó demagògia.
Canviem mig de tema. A Isidre Fainé, president de l'actual CaixaBank, tampoc no li faria mal un curset: en l'última entrevista amb Mònica Terribas, el banquer reincidia a pronunciar 'deuta pública', que és com si un cambrer digués 'cafè amb letxa' o 'un cortat'. No res, un altre detall sense importància. Doncs anem al cas: en l'entrevista, l'oient sensible podia notar com l'home s'esforçava a suavitzar el llenguatge 'de llop de les finances' i, amb tot, se li anava escapant la filosofia: 'Jo posaria oficines a cada cantonada del passeig de Gràcia, perquè les oficines les entenc com punts de venda... [pausa dubitativa i rectificació:] de servei, de servei als clients.' Més endavant, tornava a ser massa clar: 'Jo bàsicament sóc un venedor de sabates [...] i al món està tot per fer: nosaltres podem col·locar molts productes al món.' I acabava així: 'A mi, vendre és el que més m'interessa.' Oh, quina elegància.
És l'altre extrem del pobre ignorant que escrivia 'HEM D'ATACAR, ATACAR, ATACAR', i aquí ja tanquem el petit cercle del Barri Sèsam: la forma i el fons en el negoci de la banca convencional, digues-ne col·locació del producte, digues-ne venda de sabates. I, en el cas de les preferents de tants bancs i caixes, sabates sense dret de devolució ni portant el tiquet. Qualsevol diria que no tenien por d'anar a judici o fer cap a la presó, oi?
Doncs ara que ve l'agost i tindrem més temps, podem fer l'exercici de comparar aquestes maneres amb les de la banca anomenada ètica, cooperativa o ciutadana: entitats que no tenen la fita de fer-se riques, com tampoc no ens faran rics als qui no tenim estalvis a Andorra, a Suïssa, o a les Illes Caiman. O també podem reflexionar amb els nostres pares i avis sobre els seus comptes corrents porucs, els que mantenen per inèrcia a l'oficina 'de confiança', on el noi que els coneixia pel nom, els actualitzava la llibreta i els aconsellava ja fa anys que qui sap on para. En resum: podem pensar, entre muntanya, piscina i platja, en la classe de sabates que ens han venut els 'venedors' i quines volem comprar a partir d'ara.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015