Sionistes

En aquest article intentaré oferir una mínima guia crítica sobre Israel, país on visc des del mes de juny. No parlaré dels palestins, però, senzillament perquè no els conec prou: jo a Palestina només hi he estat una vegada, a Hebron. Allà vaig veure-hi l'ocupació militar amb els meus propis ulls i vaig adonar-me, massa tard, que una noia dels serveis secrets, fent-se passar per canadenca, em treia informació dins del sherud de tornada. Però una sola visita no és suficient. A Israel, en canvi, hi he estat més d'un cop, ara hi visc, i he pogut veure molt d'a prop el conflicte que els israelians, i els jueus en general, tenen amb ells mateixos. Més que no pas el conflicte palestino-israelià , doncs, jo conec el conflicte israelià-israelià. El jueu crític. L'israelià autocrític. Aquests són els que conec. Aquests són els que he llegit, i dels quals us vull parlar.

Aquesta guia mínima és ideal per a la gent que vol que Israel millori. En canvi, és nefasta per a la gent que vol eliminar el país del mapa. Per això dedico l'article al Bernat, un dels impulsors del triomfal boicot a la banda Amusic Skazz Band, que aquest cap de setmana havien de tocar a les Festes Alternatives de Manresa. El Bernat i els seus amics van acusar un dels músics, l'Eric, de ser sionista. Quan vaig llegir l'acusació immediatament em va venir al cap la frase dels @hasbarats: 'Si nosaltres podem ser catalanistes, els jueus no poden ser sionistes ?'

Per mi ser sionista no és ser racista. Els sionistes són, senzillament, nacionalistes israelians i no vaig entendre el vostre boicot en absolut. Vull que sàpigues que si juguem a ser implacables amb Israel, ni tu ni jo arribem a la punta de la sabata dels israelians autocrítics. Els jueus que no ho veuen clar poden ser molt contundents. Molt. Són gent, aquesta, que ajuda a mirar-nos el conflicte d'una manera crítica, i no fanàtica. A mi, com a mínim, tots ells m'han servit de guia:

1.Víctor Ostrovsky. Jueu nascut al Canadà. Ex agent del Mossad. L'any 1990 va escriure el llibre 'By ways of deception', on descriu de manera precisa l'entrenament rebut dins el Mossad. Ostrovsky explica que quan va acabar l'entrenament, il.lusionat en la seva primera missió, el van culpar del fracàs de la mateixa. Dolgut, va deixar el cos i va escriure el llibre, que l'estat d'Israel va voler censurar (1). No se'n van sortir. En el llibre hi descobreixes una cosa que em va deixar veient visions: el Mossad recluta agents que no saben ni tan sols que fan d'agents per al Mossad. Gent que treballa per ells sense adonar-se'n. El llibre es pot llegir des d'aquí (pdf)

2. Dror Moreh. Israelià. Autor del documental 'The Gatekeepers', que parla del Shin Beit. Si el Mossad són els serveis secrets que operen a l'estranger, el Shin Beit són els que operen dins Israel i Palestina. Moreh, l'any 2012, va aconseguir una cosa increïble: que els darrers sis caps dels Shin Beit parlessin davant de càmera per primera vegada a la història. És un film impressionant que explica el terrorisme d'estat des de dins. Posa els pèls literalment de punta: t'expliquen com torturen, les explosions a cases palestines i et descriuen presons israelianes que són construccions medievals. Expliquen, per exemple, qui eren els membres de l'extrema dreta israeliana que van intentar fer explotar la Cúpula de la Roca, un dels centres més importants dels musulmans, situat a Jerusalem. Els terroristes eren nens de casa bona. L'estat els va detenir ... i els va deixar anar. Impressiona veure que els sis caps dels serveis secrets van entrar al Shin Beit essent falcons i en van sortir escèptics i amb ganes de xerrar. En fi, tan de bo tots els estats del món s'atrevissin a fer films tan bèsties com aquest. Aquí el teniu amb subtítols en anglès, i aquí en castellà (Merci per enviar-me aquest segon enllaç David. Ho has fet quan escrivia l'article. D'això se'n diu telepatia !)

3. Louis Theroux. Documentalista britànic, autor d' 'Ultrazionist', el millor documental que mai he vist sobre els territoris ocupats. Va ser emès per la BBC. L'autor no és jueu, sinó casat amb una jueva. Dit per Theroux mateix, va tardar anys a tenir els contactes fets. A fe Déu que els obtingué: colons, fanàtics religiosos i promotors immobiliaris enregistrats durant el seu dia a dia. És brutal veure com entrevista aquest home: punxa amb una gràcia tal que no saps mai si li trencaran la cara o l'abraçaran en directe. El film és una delícia. Periodisme en estat pur. Aquí es pot veure.

4. Stanley Fischer. Jueu educat als Estats Units. Fins aquest estiu, president del Banc Central d'Israel. L'any 2010 l'home es va presentar davant la premsa (2) i va llençar aquest contundent missatge: Israel té un problema greu amb els ultraortodoxos. Basant-se en un demolidor informe (pdf) del Centre d'Estudis Taub Center, Fischer va donar unes dades espectaculars: gairebé el 70% dels ultraortodoxos israelians no treballen. Viuen, com pobres, gràcies a beques estatals, i entrar als seus barris és conèixer la misèria. La misèria i la ignorància, que els ultraortodoxos estudien a escoles religioses on no hi aprenen ni matemàtiques ni anglès. Literal. La Pilar Rahola sempre ens recorda que a Iran molts nens no aprenen ciència, sinó religió. Doncs a Israel també passa. A més, els ultraortodoxos, de grans, no fan els servei militar. Una llei els ho evita. Per tant, ni aprenen, ni treballen, ni defensen el país. Però per mi les dades més definitives que aporta Fischer són aquestes: l'any 1960 el 15% dels alumnes d'Israel (no Palestina) eren o bé ultraortodoxos o bé àrabs que s'havien quedat dins Israel. El 2008, aquests dos grups ja arribaven al 48% dels alumnes. I el 2040 els dos grups arribaran a ser el 78% dels total d'alumnes. És impossible que Israel pugui sobreviure amb tants ultraortodoxos: no aprenen matemàtiques, no treballen de grans i no serveixen l'exèrcit. El missatge de Fischer als ultraortodoxos es resumeix en una frase: 'Get a job'.

Doncs això, Bernat. Get a job. Aquest: mira't si us plau els quatre enllaços, encara que tres d'ells (Theroux ho desconec) siguin partidaris de l'estat d'Israel. És a dir, encara que siguin sionistes.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Es pot ser crític amb Israel sense voler-ne la destrucció, ni titllar de racistes els sionistes.