Gandhi, els covards i els feixistes

No hi ha autor més mal entès que Gandhi. Tothom sap que Gandhi era partidari de les accions no violentes. Per això molta gent arriba a la conclusió errònia que la cosa que detestava més Gandhi era la violència. I això no és cert. Hi ha una cosa que encara odiava més: la covardia. Seves són les paraules: 'La millor de les virtuts és la no violència. El pitjor dels vicis, la covardia'

Tot i que personalment ell va renunciar-hi, Gandhi afirmava que 'l'autodefensa és un dret natural que tenim tots'. És tal la imatge que ens han venut d'ell, que paraules com aquestes poca gent diria que són seves. I ho són: 'Bufetejar la cara de qui abusa és justificat'. Gandhi, quin gran desconegut. Quin gran mite falsificat. Alguns ens el volen vendre fals, poc complex, una mena de sant. Exactament igual li passa a Jesús de Natzaret. De Jesús tothom en sap el passatge d'oferir l'altra galta. Menys gent sap, en canvi, quina relació tenia amb els zelotes. No és casualitat. 

Qui vulgui conèixer una mica Gandhi, ara que sembla que els feixistes tornen, si és que mai havien marxat, recomano el llibre 'What Gandhi says about non violence, resistance and courage'. Aquest llibre no té ni 100 planes i és una delícia. Escrit l'any 2012 pel nord-americà Norman G.Finkelstein, és d'on trauré totes les cites d'aquest article. A diferència de l'autor, jo no he accedit a les Obres Completes de Gandhi per a fer-ne una síntesi. Parlem de gairebé 100 volums. Unes 50.000 pàgines. Centrat en el tema de la no violència, Finkelstein se'n ha llegit la meitat, unes 25.000 planes, i referencia cada cita que fa servir. Et diu on la pots trobar a les Obres Completes. També fa servir monografies de Gandhi més curtes, per als iniciats com jo (1). Tot plegat és molt d'agrair. 

Hi ha cites de Gandhi que són realment increïbles i xoquen frontalment amb la idea que ens han venut d'ell. Una de llarga, i per 'flipar': 'Quan l'única tria és entre covardia i violència, recomano violència. Quan el meu fill gran em va demanar què hauria d'haver fet, en cas d'haver estat present el dia que vaig patir una agressió gairebé mortal el 1908, si hauria d'haver fugit cames ajudeu-me per veure'm morir o pel contrari hauria d'haver usat la força física, vaig dir-li que el seu deure era defensar-me. D'aquí que recomano entrenament militar als qui creuen en l'ús de la violència. Prefereixo que la Índia recorri a les armes per tal de defensar el seu honor que no pas que de manera covarda es converteixi en testimoni indefens del propi deshonor. Jo crec, però, que la no violència és infinitament superior a la violència, i que el perdó és molt més viril que no pas el càstig (pàg 132). Matar i morir durant el procés de lluita no té cap gràcia. És morir sense matar el que requereix més heroisme. És l'home que davant l'enemic ofereix el coll, i alhora refusa acotar el cap, el que mostra una coratge superior a tots.'(pàg 348)

O dit en d'altres paraules: si uns homes violents volen entrar a casa, segons Gandhi, la millor opció és aquesta: plantar-se davant la porta i no deixar-los passar. Oferir resistència no violenta. Si t'agredeixen, aguantar ferms a la porta sense tornar-t'hi. I si et passen per damunt, que ho facin. Oferir el coll, però no acotar el cap. En segon lloc, Gandhi opta per tornar-s'hi. I el que Gandhi rebutja del tot és deixar-los passar i que t'entrin a casa armats sense fer res. Això és de tot menys Gandhià. És la no violència nascuda de la por. La covarda. La passiva.

Els covards, els covards. Quina mania tenia als covards: 'El covard busca revenja, però com que té por de morir busca l'ajuda dels altres, potser el govern de torn, per tal que li facin la feina. Un covard no arriba a ser un home. No es mereix ser membre d'una societat d'homes i dones. Els que busquen l'ajuda dels militars o la policia ... romandran esclaus per sempre. Els que prefereixen la seguretat a la llibertat, no tenen el dret de viure'

Poca broma amb Gandhi. I poca broma amb el llibre. Si el llegiu veureu un Gandhi contradictori, fanàtic i tendre a la vegada, capaç de defensar l'ús de la violència per defensar una nena a punt de ser violada, i al cap de poc negant-ho. Defensant que Hitler i els aliats eren el mateix mal, i al cap de poc negant-ho. Quin home. I els jueus, que es calcin, amb l'atac frontal que Gandhi fa de la seva no violència durant l'Holocaust. En fi, complex, molt complex l'home, i molt poc preocupat per les contradiccions evidents que es troben a les seves obres completes. Es definia com una home d'acció, Gandhi, i les contradiccions les deixava pels erudits i els estudiosos. La teoria, després de l'acció, no al revés.

En fi, veureu, en només 100 planes, com se us trenca em mil bocins la imatge de l'home sant i passiu, que alguns ens han volgut vendre per tenir-nos quiets i passius a nosaltres.

'A mi no me engaña, Cataluña és España !' Què hem de fer amb aquests si són violents ? Deixar-los entrar a casa passius, i sense fer res, seria de tot menys gandhià. Hi ha els Mossos d'Esquadra, és clar, 'per tal que ens facin la feina'. I, per últim, tenim els deixebles de Xirinacs i tota la seva saviesa gandhiana. Amics, #ensmiren. El món ens mira. Aprofitem-ho. Gandhi ho faria. I Xirinacs també.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet