La fi de l'era Bustos

Aquest és el títol del llibre dels periodistes sabadellencs Antonio Santamaria i Jordi de Arriba, prologat per Xavier Vinader, sobre l'anomenat cas Mercuri: la presumpta, i voluminosa, xarxa de corrupció teixida entorn de l'ex-batlle de Sabadell del PSC, Manuel Bustos, alguns altres membres de l'ajuntament, socialistes o populars, i la seva família. Des que els mossos d'esquadra i la fiscalia anticorrupció van escorcollar el consistori el 27 de novembre, un terratrèmol ha sotraguejat la ciutat fins al moll de l'ós. Les onades expansives apunten a la Federació de Municipis, la diputació, la cúpula del PSC i, potser, molt més enllà, cosa que se sabrà quan el jutge acabi la instrucció del sumari, una part del qual encara és secret.

És un llibre escrit al peu del canó, seguint meticulosament els fets des del primer dia. Santamaria i De Arriba han aplegat tots els articles que han publicat al diari iSabadell. El text es llegeix com una crònica detallada, un 'collage' de gèneres periodístics, amb notícies, articles d'anàlisi i reportatges sobre el terreny. Hi ha, també, la descripció de les peces del sumari que s'han anat fent públiques i tots els noms dels suposats implicats, en què i per què. Però també, i és molt interessant, hi ha la reflexió sobre el Sabadell actual, en el conjunt de la història. El vell Manchester català avui és sensiblement transformat, viu un moment de redefinició, de regeneració en tots els àmbits, en el context de la gran crisi del sistema.

És interessant de descobrir el caràcter tancat, resclosit, dels cercles de poder a Sabadell, a través de la història, i com els imita la trama Bustos. En paral·lel, hi ha les lluites sindicals, els moviments d'esquerres, que l'any 1976 van fer una vaga històrica, una vaga que va posar fi al franquisme a la ciutat. Podríem dir que després dels vint anys (79-99) del treball honest de l'alcalde Antoni Farrés (PSUC-IC), Manuel Bustos i els seus han fet tornar a surar una misèria moral digna del franquisme. La mateixa misèria moral, de fet, que sura per tot Catalunya, de fa temps, amb els casos Pretòria, Palau, ITV, Crespo i companyia.

A Sabadell, molta gent sabia què passava i callava. La llei del silenci. El silenci còmplice i el silenci de la por. Un clàssic de les dictadures o de les màfies. Bustos i els seus sequaços han operat, sovint, descaradament, consolidant en el poder municipal una xarxa de favors, comissions, regals, corrupteles i enriquiment personal il·lícit. Això sí: sense tants telers ni processons, i amb més iPads i festasses de salsa llatina. Tot plegat, amb la complicitat o el silenci dels poders tradicionals i dels mitjans de comunicació. Fins i tot hi apareix un peculiar deixeble italià de Berlusconi, amic de Bustos, amb ganes de poder i control mediàtic, sense gaires escrúpols ideològics, sembla.

Precisament per això, la feina d'aquests dos periodistes del diari iSabadell és doblement lloable. Vivim temps de censura, autocensura, propaganda i periodisme de relacions públiques. Santamaria i De Arriba fan periodisme amb majúscules, en una societat corcada que potser té por de saber la veritat, de mirar-se al mirall.

El sumari és dividit en trenta-una peça. La fiscalia anticorrupció investiga els presumptes implicats per un ampli ventall de delictes: falsificació de factures, tràfic d'influències, delictes contra el patrimoni, contra la salut pública, retirada de multes, estafes a companyies d'assegurances, suborn, contractacions irregulars, subvencions per a contractar personal de confiança, etc... La causa principal és sobre el cobrament de comissions d'empresaris per a l'obtenció d'adjudicacions d'obres; hi ha implicat, presumptament, l'ex-portaveu del PP de Sabadell, Jordi Soriano. També hi apareix el nom de Melquíades Garrido, oncle de Bustos i president del Gremi de Constructors, a més de qui-sap-los empresaris dels grossos.

El temps anirà il·luminant les zones més fosques de la trama. Ara com ara, és inevitable de demanar-se coses: si s'estira el fil, on s'arribarà? Hi ha connexions o semblances significatives amb la trama Filesa? A banda Daniel Fernández, ex-secretari d'Organització del PSC, que pot ser que hi sigui implicat per tràfic d'influències, qui més, de la cúpula del PSC, o dels altres partits, en podria sortir esquitxat? Què se'n feia de les grans quantitats de diners que suposadament s'acumulaven amb el cobrament de comissions per obres? Qui s'ha fet la barba d'or? On són els calers? Què hi ha darrere l'interès d'afavorir associacions d'immigrants llatinoamericans?.... El temps ho dirà. I la justícia.

I el periodisme.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

A Sabadell, molta gent sabia què passava i callava. La llei del silenci. El silenci còmplice i el silenci de la por.