Opinió
-
La saviesa dels nens
Andreu Barnils
29.09.2013
-
Criminalitzar la dissidència
Xavier Montanyà
27.09.2013
-
Si li pesa o si li plau, ho farem
Pere Cardús
25.09.2013
-
Som una manipulació
Marta Rojals
23.09.2013
-
Gandhi, els covards i els feixistes
Andreu Barnils
22.09.2013
-
L’únic relat de l’estat únic
Xavier Montanyà
20.09.2013
-
Cap a un conflicte obert amb l'estat espanyol
Pere Cardús
18.09.2013
-
Som al segle XXI, senyories!
Marta Rojals
16.09.2013
-
El Facebook on els usuaris cobren
Andreu Barnils
15.09.2013
-
Soldats d'una causa invencible
Pere Cardús
11.09.2013
-
Travessant la Vall del Riu Jordà
Andreu Barnils
08.09.2013
-
El poder d'un poble que, greument, ha escollit
Pere Cardús
04.09.2013
-
Sionistes
Andreu Barnils
02.09.2013
Xavier Montanyà
05.04.2013
Chinua Achebe, paraules contra el racisme
S'ha mort Chinua Achebe, un dels pares de la literatura africana moderna. D'ètnia ibo, va ser una de les figures intel·lectuals que es van significar per la independència de la República de Biafra, la seva terra, a l'est de Nigèria. Aleshores va declarar: 'Biafra representa la veritable independència d'Àfrica, la fi dels quatre-cents anys de vergonya i d'humiliació que hem sofert en la nostra associació amb Europa. Crec que la nostra causa és correcta i justa. I en això hauria de consistir la literatura avui: en causes correctes i justes.' Aquell somni es va acabar tràgicament amb una guerra que va causar uns dos milions de morts. Els interessos econòmics de les grans potències van ser decisius.
La seva literatura traça un recorregut brillant en la denúncia valenta i sense complexos del racisme i el colonialisme que, amb formes diverses, perdura fins avui. A 'Things fall apart' (1958), la seva primera novel·la, explicava que abans que els blancs arribessin a l'Àfrica, allà ja hi havia unes cultures mil·lenàries, amb formes d'organització més civilitzades i democràtiques que no les dels colonitzadors. Ell, abans que molts altres, va descobrir la importància del diàleg entre cultures, la perversitat de la imposició, a la força, d'unes cultures que es consideren superiors a les altres.
Achebe va denunciar el racisme de Joseph Conrad a 'El cor de les tenebres'. Deia que la gran qüestió de l'obra era la deshumanització de l'Àfrica i els africans, una actitud que ve de lluny i que possiblement, avui, encara persisteix. A tall d'exemple, recordava que Conrad descrivia els africans de vora el riu com a salvatges, éssers monstruosos, caníbals, assassins, terrífics, malèvols, però, a la vegada, oblidava, i molt significativament, un detall: prop d'aquell riu, hi vivien els escultors autors de la màscara que va fascinar Picasso, Matisse i més pintors del París de principi de segle. Aquella màscara africana va ser com un llampec enmig de les tenebres, la llum que assenyalà el camí a les gran revolucions artístiques del segle XX. El retrat de Conrad s'adequava al discurs que convenia al rei Leopold de Bèlgica, a la ideologia colonialista imperialista.
És d'ell un pensament incisiu i revelador que fa anys que em va fer obrir els ulls: 'Àfrica és a Europa com el quadre a Dorian Gray –el suport en el qual l'amo descarrega les seves deformitats físiques i morals, per tal de poder continuar avançant, dret i immaculat. En conseqüència, Àfrica és quelcom que cal evitar, igual que el quadre ha d'estar ocult, per tal de salvaguardar la precària integritat de l'amo.'
En les seves obres ha denunciat també la corrupció i les violacions de drets humans que practiquen els dictadors africans. Nelson Mandela, que el llegia durant els seus llargs anys de captivitat, ha declarat que la literatura d'Achebe servia per a tombar els murs de les presons.
Per a mi, però, la gran lliçó està en la seva actitud intel·lectual, íntima, però alhora universal, avui imprescindible. Diu Chinua Achebe a 'There was a country', les seves memòries: 'Jo crec que la decència i la civilització imposen a l'escriptor que prengui partit pels qui no tenen el poder. No hi ha cap obligació moral d'escriure d'una manera o d'una altra. Però jo penso que hi ha una obligació moral de no aliar-se amb els qui tenen el poder contra els qui no el tenen'.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015