Brutalitat policíaca amfetamínica

Els mossos estaven des de primera hora en tensió agressiva, com de sobredosi d’amfetamines. Especialment els que protegien la seu hiperfortificada de CiU, al carrer de Còrsega. Els d’uniforme i els de paisà. Per cert, cada dia més ridículs en el seu intent de semblar joves i alternatius. Així anaven, també, de passats de rosca, com tots hem pogut veure, els que van obrir el cap del noi de Tarragona, i després van pegar a una noia que protestava. Em semblen un insult les excuses de la policia, tant les dels seus superiors, com la del màxim responsable, el senyor Felip Puig. És que no han vist el vídeo? És la policia catalana o la policia convergent?

A mi, em queda la imatge de la seva brutal prepotència i afecció per les tàctiques repressives de la dictadura. La fatxenderia obscena i gratuïta. Tots som sospitosos. El menyspreu envers els manifestants. L’odi als joves, que veuen com una amenaça. I una actitud militarista desmesurada. Estan acollonits i es prenen amfetes per superar la por? Qui els ha acollonits? La premsa, la patronal o el conseller? O és que ho passen bé? Quan ja s’havia calmat la situació i la gent tornava cap a casa, a la Via Laietana-Urquinaona van fer un passadís, entre les furgonetes i ells. Anaven dient: 'Pasad, pasad'. No hi havia més remei. Era un embut. I quan la gent passava, els apallissaven amb la porra. La gent cridava, plorava... Semblava que ells s’ho prenien com un divertimento. 

Des que algú va començar a divulgar la idea que a Catalunya es preparava un 'complot anarquista insurreccional', i que els comandaments de la policia s’ho van creure, la paranoia ha anat en augment. Si hi hagués complot anarquista insurreccional, caldrien més armes que quatre petards, alguna bengala, i uns pots de benzina, no creuen? On són les proves? On són els dipòsits d’armes? On són els kalàixnikovs? On, el plàstic ? Els plans? Els caps revolucionaris? Les milícies armades? I encara més: si realment hi hagués quelcom de seriós en preparació, creuen de debò que petaria al final d’una jornada de vaga general, i que ho farien quatre o quaranta joves armats amb patins, esprais i alguns elements més de pirotècnia fallera? 

Creient-se i divulgant aquesta bola demostren el seu menyspreu pels termes 'complot', 'anarquista' i 'insurreccional', cosa normal venint d’ells. Però el punt més molest és que ens prenguin per imbècils. Val a dir, simptomàticament, que l’invent se’l va treure de la màniga la premsa conservadora, potser per a justificar, retroactivament, la brutal violència aplicada als joves del 15-M, a la plaça de Catalunya. I, de fet, ja va servir d’argument preventiu per a tenir empresonats, 'per si de cas', i sense proves, un parell de joves o tres. 

És molt greu difondre falses amenaces abstractes per justificar la repressió. Certs mitjans de molt de pes són responsables de tirar benzina al foc, d’alimentar la paranoia. Els mateixos que van batejar el cercle al parlament, de 'Fets de la Ciutadella', perillosa i obscena referència històrica als 'Fets de maig del 37'. Com es pot comparar tot aquell jovent amb xancletes, amb les topades armades i sagnants del 37, encapçalades per les millors pistoles de la classe obrera de Barcelona? Per favor, senyors! És un insult a la història, a la intel·ligència, i una deformació infame de la realitat d’avui. Més menyspreus no caben en una frase pretesament enginyosa. 

D'ençà que alguns destacats personatges vinculats al nacionalisme conservador, o a l’esquerra republicana van començar a reivindicar la figura dels germans Badia, s'agiten fantasmes absolutament inconvenients en l’inconscient col·lectiu. Nefastos, també, una vegada sembrats als cervells policíacs abocats a les tasques de repressió i control.

Per a acabar, dues experiències tipus Twitter, aquests comentaris que es publiquen sense comprovar si són veritat o no. Jo vaig haver de fugir, corrent, pel carrer de Sant Pere més Alt, com molts dels manifestants, assetjats per les maniobres dissuasives de la policia. Semblaven marines a Benghazi. En un revolt, dos nois comentaven: 'Tu, que sí, que t’ho juro. El que ha incendiat el cotxe és un policia. Jo el conec, segur…!' 

A Trafalgar-Méndez Núñez, un petard va importunar el pas intimidatori de dues furgonetes blindades. A l’instant, tres o quatre Homes de Harrelson van saltar dels cotxes, disparant contra la multitud. Em vaig sentir com un camperol vietcong desarmat. No era al Vietnam. Era al carrer de Trafalgar de Barcelona, i nosaltres no havíem disparat ni un sol tret. Ells, ja en duien molts de trets i d’òsties repartides. Fins i tot, mala sort, s’havien carregat un dels seus companys que anava a peu. I no passava gran cosa més. 

Simplement, l’adrenalina ambiental lògica al final d’una jornada de vaga general, en un moment tan bèstia com el que vivim. Per què comencen els avalots quan arriben els antiavalots?

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Tots som sospitosos. El menyspreu envers els manifestants. L’odi als joves, que veuen com una amenaça. I una actitud militarista desmesurada.