Opinió

Bel Zaballa

01.04.2015

Peces delicades

Em poso davant la pantalla de l'ordinador a picar tecles amb la rapidesa que vaig començar a aprendre a les classes de mecanografia de cinquè d'EGB per fer un petit postulat en favor de l'escriptura a mà. Les meves contradiccions són les meves esperances, que deia Joan Fuster. Em crida l'atenció un titular que avisa que escriure a mà comença a ser una raresa que deixa pas a teclats i pantalles tàctils, sobretot entre els menuts, i no puc evitar un pinçament de pena.


D'ací a cinquanta anys, els manuscrits seran un exotisme, no hi haurà diaris amagats sota el matalàs d'un adolescent, ni dedicatòries exclusives a la primera pàgina d'un llibre, ni post-its al mirall del lavabo amb missatges de bon dia. Potser no hi haurà bolígrafs ni llibretes a preus assequibles per als vells que encara vulguem escriure a mà. Com vols que no em faci pena? Com puc explicar-te, a tu que tens deu anys, el plaer i el respecte que se sent quan encetes una llibreta i comences a escriure-hi? El goig d'anar dibuixant històries a velocitat reposada, essent conscient de l'empremta personal a cada frase, a cada lletra lligada, a cada ratlla allargada damunt la te o sota la cu (la cu no porta q, quines coses). Com la peça de roba delicada, que no pot anar a la rentadora. Potser sóc massa sentimental i, com diu una responsable de l'Institut d'Educació de Finlàndia --sí, Finlàndia, la meca de l'educació, on la cal·ligrafia deixarà de ser obligatòria a les escoles l'any vinent--, escriure a mà no és sinó una tradició: 'Quines tradicions no canvien?' Em mata. Dec ser una conservadora.


Però anem més enllà de romanticismes un moment. Als Estats Units, la neurocientífica cognitiva Karin James va fer una investigació amb un grup de nens que encara no sabien escriure: a uns quants els van ensenyar a escriure lletres a mà i a uns altres, amb teclat. La conclusió dels investigadors és que els nens que van treballar amb lletres escrites a mà van mostrar patrons d'activació cerebral similars als de les persones alfabetitzades, i l'altre grup de nens, no. Sembla demostrat que escriure a mà estimula més les capacitats neuronals complexes perquè el cervell treballa més intensament.


I em pregunto com serem d'ací a unes quantes dècades, quan els nens hauran deixat d'aprendre a escriure a mà. Com evolucionaran els nostres cervells i de quina manera ens canviarà a tots plegats? Els néts sabran llegir els nostres diaris cal·ligrafiats o ens hem de posar a transcriure'ls (passar-ho a net, que en dèiem)?

Editorial