La fórmula secreta per a esquivar l’embat espanyol i fer la consulta el 9-N

Tothom atent. Ara us diré un secret. No el digueu a ningú perquè aleshores la cosa no funcionaria. És molt important que ho fem sense aixecar sospites i que la discreció meni totes les nostres accions. Si algú de vosaltres és amic del president Mas o l'ha de veure, que li ho digui a cau d'orella. A veure si ens en sortim.

En principi, segons els experts juristes espanyols, no podem convocar cap consulta sobre la independència perquè la configuració i la modificació de les fronteres de l'estat espanyol no són competència de la Generalitat de Catalunya. Diuen que el govern o el parlament tan sols poden convocar una consulta sobre aquells afers que són de la seva competència. Per tant, el 80% del parlament no pot consultar els ciutadans que representa sobre la independència. L'única via que permetria de fer la consulta seria demanar als catalans si autoritzen el govern a iniciar un procés de reforma constitucional per a incloure el dret d'autodeterminació dels territoris interns de l'estat. Per tant, amb les seves lleis, no es pot demanar directament per la independència. Però si féssim cas d'això, cauríem a la trampa. Quedaríem atrapats com un bou, fent voltes eternament a una sínia. Aquesta opció no ens serveix.

Hi ha una fórmula que permetria d'esquivar l'embat dels aparells judicials de l'estat espanyol. Consistiria a aplicar la fórmula del 'tu ja m'entens'. Sabeu de què va? Era aquell sistema inventat per a evitar la censura durant la dictadura. Per exemple, en Joan Sales i en Màrius Torres, en les cartes que s'enviaven els primers mesos de franquisme, acabada la guerra, parlaven dels 'estonians' quan volien dir 'catalans'. La Trinca en va fer una paròdia a la cançó 'Homenatge', que deia: 'El bròquil s'està florint... tu ja m'entens. Però no creiem en el bròquil... tu ja m'entens. Demà serà un altre dia... tu ja m'entens. I així, el dia de demà, eixe poble cridarà: s'ha acabat el bròquil!'.

Bé, parlem de la proposta. La idea seria convocar la consulta amb una pregunta sobre una matèria que fos competència de la Generalitat. Per exemple, l'apicultura. Aleshores, convindríem que les respostes a la pregunta formulada equivaldrien a les respostes possibles de la pregunta acordada el 12 de desembre de l'any passat. És a dir, la pregunta podria ser: 'Vol que la Generalitat de Catalunya reforci les accions previstes per a liquidar la vespa depredadora asiàtica?' i 'En cas de resposta afirmativa, vol que aquestes accions es facin abans d'acabar el 2014?'.

La campanya de la consulta sobre la vespa depredadora asiàtica consistiria a deixar clares les opcions de vot per a cada hipòtesi política. Els defensors de la vespa depredadora asiàtica serien els unionistes desacomplexats. Els defensors de liquidar la bestiola, però fer-ho sense pressa, serien els unionistes acomplexats o utòpics. I els defensors de fer-la desaparèixer, i fer-ho tan aviat com fos possible, serien els independentistes. Caldria fer unes pancartes ben grosses amb els símbols corresponents: els unionistes, amb una vespa depredadora asiàtica ben grossa; els acomplexats o utòpics, amb una vespa depredadora asiàtica atordida, i els independentistes, amb una abella ben eixerida.

El resultat de la consulta, a efectes legals, no és vinculant, segons la llei de consultes que aprovarà el parlament. Per tant, la força la donarà el resultat i la voluntat de portar-lo a terme dels polítics a les institucions. És a dir, la consulta serà vinculant perquè la paraula del poble, en una democràcia de debò, sempre és vinculant. Si ho féssim així, potser podríem deixar de banda una vegada per sempre la pugna sobre la sentència del Tribunal Constitucional i com cal reaccionar-hi i centrar-nos en el debat sobre la vespa depredadora asiàtica i les seves conseqüències al territori.

Espero que el lector d'aquesta columna atengui la meva proposta com el que és: un joc que convida a la reflexió i a l'atreviment. En cap cas no és una proposta per a desviar l'atenció ni rebaixar l'objectiu. Si es pot esquivar la trampa espanyola, millor. Però la desobediència pot ser inevitable. I si es prohibeix la democràcia, és obligada.

perecardus@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Hem d'evitar de quedar atrapats com un bou, fent voltes eternament a una sínia.

Hi ha una fórmula que permetria d'esquivar l'embat dels aparells judicials de l'estat espanyol.