Opinió
-
La fórmula secreta per a esquivar l’embat espanyol i fer la consulta el 9-N
Pere Cardús
28.08.2014
-
No pararem fins a aconseguir-ho (carta als meus fills)
Pere Cardús
21.08.2014
-
Què passarà el 9-N? #Araéslhora de la V
Pere Cardús
14.08.2014
-
Mas, Junqueras, Fernàndez i la història d'un estat clandestí
Pere Cardús
07.08.2014
-
Sense resiliència no hi ha independència
Pere Cardús
31.07.2014
-
Preferents, reina! Que me les prenen de les mans!
Marta Rojals
29.07.2014
-
Nosaltres, els amics d'Israel
Andreu Barnils
27.07.2014
-
Fins que els humiliats deixem de ser-ho
Xavi Sarrià
25.07.2014
-
La reunió de Mas i Rajoy, pel forat del pany
Pere Cardús
24.07.2014
-
El Quixot va passar per Barcelona
Marta Rojals
22.07.2014
-
Missió, goig i esperança de l’estelada
Joan-Lluís Lluís
21.07.2014
-
20 de juliol, dia de victòria
Andreu Barnils
20.07.2014
-
'Libres e iguales'
Xavi Sarrià
18.07.2014
Andreu Barnils
06.07.2014
La Ben Plantada
El llibre 'El eco de los pasos' són les brutals memòries de l'anarcosindicalista de Reus Joan Garcia Oliver (1901-1980). Fundador de los Solidarios, ministre durant la guerra, cambrer, guardaespatlles del Noi del Sucre i ment privilegiada. El seu és un dels llibres que m'han impactat més de llegir i crec que les seves set-centes pàgines, algunes de denses, resumeixen com poques el segle XX a Catalunya. Llegir-lo em va canviar per dins. Tots tenim un llibre així. L'obra, una immensa obra memorialística, deu incloure centenars de personatges secundaris. Aquests dies, seguint la tensió al voltant de si ICV conflueix amb Guanyem, m'ha vingut al cap una de les escenes del llibre. Som als anys 1920. Port de Tarragona.
'Me n'anava cap a Reus per restablir el ritme de la meva feina de cambrer quan a la secretaria del comitè provincial –una senzilla habitació a la vora del port– va presentar-se un estrany personatge, autor il·lustre que escrivia poèticament. M'agradava molt de llegir el seu Glosari. Era Eugeni d'Ors, conegut per «Xènius». Alt i de complexió robusta, ben vestit, de maneres elegants i certa grisor en uns cabells tapats per un barret gris clar. Venia acompanyat de Segarra, que treballava a la impremta de la CNT.
–Sóc Xènius –va dir–. Crec que vostè i el Comitè deuen saber qui sóc.
–Sí. He llegit moltes cròniques seves. M'han agradat sempre.
–Vinc per un afer polític, diguem-ne electoral. Deuen saber que aviat es faran eleccions a diputats a Corts. Vull presentar-m'hi precisament per la circumscripció de Tarragona. Ho faria si pogués rebre el suport dels sindicats que vostès controlen.
Vaig quedar veient visions. No era una al·lucinació? Xènius de 'electorero', quan Layret acabava de morir vilment assassinat, la flor de la militància sindicalista era deportada al castell de la Mola, la Model era plena de companys i les carreteres eren trepitjades per les cordes dels qui sota les estrelles anaven conduïts a Galícia. Pensar en eleccions quan al Clínic de Barcelona s'amuntegaven els cossos de companys assassinats pels pistolers i per l'aplicació de la llei de fugues!
–Voldria saber parlar sense ofendre. No sé si me'n sortiré. Sóc sindicalista, anarquista i revolucionari. Qui digui una altra cosa, menteix.
–M'adono que vostè és posseït per la generosa obcecació dels qui afronten la mort i les persecucions. Volia ser el seu diputat, però ara veig que és impossible. Li asseguro que, sigui quin sigui el rumb de la meva vida d'ara endavant, mai no em passarà pel cap presentar-me un altre cop a diputat. Adéu!' (pàg. 58)
Eugeni d'Ors volent representar la CNT. Per escenes com aquesta és impagable el llibre. Eugeni d'Ors volent representar la CNT és com Joan Saura volent representar els desnonats. No lliga. Són mons diferents. Té un punt d'absurd i tot. La cúpula d'ICV té un problema molt gros amb Guanyem perquè molts dels seus votants hi conflueixen, però ella no. Li pot passar el mateix que a Eugeni d'Ors. Alguns dels seus lectors van ser a la CNT, i a ell, en canvi, li van dir que no el veien de representant.
De fet, va ser un lector seu que l'hi va dir.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015