Opinió
-
Alts càrrecs
Vicent Partal
11.05.2010
-
El referèndum
Vicent Partal
10.05.2010
-
L'economia de tots
Vicent Partal
07.05.2010
-
Vint-i-vuit sentències
Vicent Partal
06.05.2010
-
Demà ho veurem
Vicent Partal
05.05.2010
-
Una victòria
Vicent Partal
04.05.2010
-
Sota sospita
Vicent Partal
03.05.2010
-
Setze més sis
Vicent Partal
30.04.2010
-
Allò que va del 20 al 17
Vicent Partal
29.04.2010
-
Que se'ns farà llarg...
Vicent Partal
28.04.2010
-
Dit això...
Vicent Partal
26.04.2010
-
Les consultes i el centre polític
Vicent Partal
26.04.2010
-
És un dia i prou
Vicent Partal
23.04.2010
Vicent Partal
05.07.2011
Com en una guerra
El PP valencià ha iniciat una ofensiva terrorífica contra els qui no pensen com ell i especialment contra els valencianistes. La sensació que flota a l'ambient és que són conscients que després de les eleccions ha iniciat un camí de baixada. Potser per això han desencadenat una bateria d'atacs que cerca crear allò que en guerra en diuen 'terra cremada'. On no creix res.
Només des de les tàctiques bèl·liques es pot entendre l'orgia d'agressions que han desencadenat en pocs dies el govern valencià i en general totes les institucions governades pel Partit Popular. En l'àmbit mediàtic han aconseguit tancar TV3 després de 23 anys i deixar sense senyal el país. Però per si no era prou també han anat a tancar les emissores locals i comarcals, ahir li va tocar a GandiaTV, i pràcticament han retirat totes les subvencions a les entitats o empreses que fan comunicació en la llengua del país.
No ha estat només això, però. Els populars han atacat també els pilars físics i concrets del valencianisme. L'ofensiva contra TV3 i les multes el que busquen en realitat és tancar el Centre Octubre. A Ca Revolta, aquesta mateixa setmana, li han obert un expedient urbanístic amb raons ben pelegrines. I estan buscant les pesigolles per tots els racons a Escola Valenciana. A Escola Valenciana i a les escoles valencianes, a totes, perquè l'atac contra l'ensenyament valencià és una gravíssima ofensiva en tots els fronts. Més que cap criteri pedagògic o intel·lectual, el que pesa en aquesta agressió és que ells pensen que les escoles valencianes són una fàbrica de dissidents, una en cada poble. I davant això només creuen vàlid l'extermini.
Per si no fóra prou sumem-li encara detallets com canviar noms de carrers o de teatres, a Elx per exemple, o estirabots com el d'intentar canviar la llei electoral ara que s'ha trencat del tot el bipartidisme i tindrem el retrat d'una persecució en tota regla contra els valencians que no pensem com pensen ells. Una actitud, aquesta, simplement insòlita en una democràcia.
En una democràcia, en qualsevol democràcia, qui mana sap que governa per a tots i no només per als seus. I entén per això que ha de respectar la discrepància i no interferir-hi, encara menys intentar matar-la. El PP aquesta regla bàsica no l'entén. Per a ell, els altres som subjectes a estranys, que no tenim dret a ser considerats valencians ni a imaginar València d'una forma diferent a com l'imaginen ells. Dibuixa una mentalitat de guerra, aniquilar l'enemic, posada en el lloc on hi hauria d'haver una mentalitat de diàleg, encaminada a construir una societat plural que com més respectuosa és de les diferències més cohesionada és.
Amb Camps contra les cordes judicials i financeres, amb el PP perdent vots i iniciant una clara davallada electoral i amb l'emergència d'una nova oposició política que activarà com mai abans les Corts Valencianes, els populars podien haver optat per una estratègia més conservadora, menys agressiva, destinada a no trencar més ponts dels que ja té trencats. Hauria estat raonable, però seria demanar massa a un Partit Popular que precisament en llocs i actuacions com aquesta destapa la seua cara real, la d'un monstre gens homologable a Europa.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015