Que se'ns farà llarg...

Passa a tot arreu, però ací encara més. Quan s'acosten les eleccions, gests i decisions, per solemnes que semblen, acaben sempre agranant cap a casa. N'és un exemple de manual l'acord sobre el constitucional que hauria d'aprovar avui el parlament.

En principi, l'acord sembla correcte. La Generalitat compromet els representants dels partits catalans a Madrid i els insta a fer una estratègia comuna per a aconseguir la modificació del tribunal constitucional, en vist del sarau que ha orquestrat. Res a dir-hi, fins ací.

Però, tot just signat l'acord, comença la traca. És un acord signat, en principi, pel cap de l'oposició i pel president de la Generalitat. Però vas a la web del PSC i el titular diu 'Suport al govern de la Generalitat en defensa de l'estatut d'autonomia'. Podien haver dit alguna cosa més acostada a la realitat, però agranen cap a casa. Els partits, tots, donen suport al president.

Mentrestant, a Convergència diuen que al·lucinen pel fet que Esquerra no vulga signar el document i acusen el president Montilla, si no ho entenc malament, de no controlar el seu govern. No crec que siga difícil d'entendre que un partit com Esquerra, que va votar no a l'estatut, faça el gest de votar en favor d'aquesta proposta, però que es desmarque de les formalitats. Es veu massa el llautó de repetir que Montilla no governa, presoner com és del tripartit i que, per tant, té la culpa que el grup parlamentari d'Esquerra vaja a la seua. Agranant cap a casa, doncs, uns i altres.

I Esquerra? Doncs agranant cap a casa també, per no desentonar. Anna Simó diu que molt bé, però que, això, que ho signen els partits que van votar sí, que ells no tenen cap culpa del desgavell. I vénen a dir que CiU es deixe estar d'històries.

I així anirem passant els dies fins al novembre. Si aquest era un afer en què la unanimitat semblava necessària, no vull ni pensar què passarà amb els que són carn d'oposició. Que llarg que se'ns farà, tot això...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Tot just signat l'acord comença la traca. Si aquest era un afer en què la unanimitat semblava necessària, no vull ni pensar què passarà amb els que són carn d'oposició.