Com en una guerra

El PP valencià ha iniciat una ofensiva terrorífica contra els qui no pensen com ell i especialment contra els valencianistes. La sensació que flota a l'ambient és que són conscients que després de les eleccions ha iniciat un camí de baixada. Potser per això han desencadenat una bateria d'atacs que cerca crear allò que en guerra en diuen 'terra cremada'. On no creix res.

Només des de les tàctiques bèl·liques es pot entendre l'orgia d'agressions que han desencadenat en pocs dies el govern valencià i en general totes les institucions governades pel Partit Popular. En l'àmbit mediàtic han aconseguit tancar TV3 després de 23 anys i deixar sense senyal el país. Però per si no era prou també han anat a tancar les emissores locals i comarcals, ahir li va tocar a GandiaTV, i pràcticament han retirat totes les subvencions a les entitats o empreses que fan comunicació en la llengua del país.

No ha estat només això, però. Els populars han atacat també els pilars físics i concrets del valencianisme. L'ofensiva contra TV3 i les multes el que busquen en realitat és tancar el Centre Octubre. A Ca Revolta, aquesta mateixa setmana, li han obert un expedient urbanístic amb raons ben pelegrines. I estan buscant les pesigolles per tots els racons a Escola Valenciana. A Escola Valenciana i a les escoles valencianes, a totes, perquè l'atac contra l'ensenyament valencià és una gravíssima ofensiva en tots els fronts. Més que cap criteri pedagògic o intel·lectual, el que pesa en aquesta agressió és que ells pensen que les escoles valencianes són una fàbrica de dissidents, una en cada poble. I davant això només creuen vàlid l'extermini.

Per si no fóra prou sumem-li encara detallets com canviar noms de carrers o de teatres, a Elx per exemple, o estirabots com el d'intentar canviar la llei electoral ara que s'ha trencat del tot el bipartidisme i tindrem el retrat d'una persecució en tota regla contra els valencians que no pensem com pensen ells. Una actitud, aquesta, simplement insòlita en una democràcia.

En una democràcia, en qualsevol democràcia, qui mana sap que governa per a tots i no només per als seus. I entén per això que ha de respectar la discrepància i no interferir-hi, encara menys intentar matar-la. El PP aquesta regla bàsica no l'entén. Per a ell, els altres som subjectes a estranys, que no tenim dret a ser considerats valencians ni a imaginar València d'una forma diferent a com l'imaginen ells. Dibuixa una mentalitat de guerra, aniquilar l'enemic, posada en el lloc on hi hauria d'haver una mentalitat de diàleg, encaminada a construir una societat plural que com més respectuosa és de les diferències més cohesionada és.

Amb Camps contra les cordes judicials i financeres, amb el PP perdent vots i iniciant una clara davallada electoral i amb l'emergència d'una nova oposició política que activarà com mai abans les Corts Valencianes, els populars podien haver optat per una estratègia més conservadora, menys agressiva, destinada a no trencar més ponts dels que ja té trencats. Hauria estat raonable, però seria demanar massa a un Partit Popular que precisament en llocs i actuacions com aquesta destapa la seua cara real, la d'un monstre gens homologable a Europa.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Dibuixa una mentalitat de guerra, aniquilar l'enemic, posada en el lloc on hi hauria d'haver una mentalitat de diàleg, encaminada a construir una societat plural que com més respectuosa és de les diferències més cohesionada és.