Un procés, també, als partits

Ahir va nàixer el nou partit socialista de Catalunya, amb el nom de Moviment d'Esquerres. Dimarts Artur Mas va fer una proposta política que, si més no, aparcava l'altra gran força política del Principat, Convergència i Unió. Crec que no únicament l'aparcarà momentàniament; el temps ho dirà. Veurem què explica demà ERC, però sembla que l'aparició del Moviment d'Esquerres prefigura una confluència dels dos grans espais del catalanisme d'esquerres a mitjà termini. ICV, mentrestant, mira a la seua esquerra en cerca d'una eixida al debat nacional, i la CUP ha de trescar en un camp que s'ha anat poblant i complicant d'allò més. Duran s'apunta al col·legi d'advocats convençut que la seua època de polític s'ha acabat. I tothom especula sobre què farà Podem, sobre si el PP esdevindrà un partit extraparlamentari a la primavera, sobre si Ciutadans aguantarà i sobre què se'n farà del vell Partit dels Socialistes de Catalunya.

El panorama és literalment impressionant i una mostra més de com va avançada la revolució democràtica catalana. El dia que va començar, el dia de la sentència del Constitucional sobre l'estatut, manava gairebé a tot arreu un tripartit de PSC-ERC-ICV, Convergència i Unió estava acorralada, Ciutadans era una minoria exòtica acabada d'arribar al parlament i la CUP només existia a l'àmbit municipal.

En quatre anys, doncs, el panorama polític del país s'ha girat, es gira, com un mitjó. I encara han d'arribar els divuit mesos trepidants que ens haurien de portar a la independència. Com estarem el setembre del 2016, quan s'acabaran els divuit mesos —si, com sembla, comencen a comptar al març— és una qüestió allunyada dels meus escassos dots endevinatoris. Però o molt m'equivoque o el parlament que sorgirà aleshores, amb els partits ja novament a l'escena política, serà irrecognoscible vist d'avui estant, molt més que no ho és l'època actual vista des de l'estiu del 2010.

I he de dir que no em preocupa gens, això, ans al contrari: és evident que un país nou també reclama una política nova. El procés no és solament la independència.

(PS. No acabe d'entendre que, havent-hi Més a Mallorca, el nou partit faça servir les mateixes sigles.)

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Clara Bosch

Hi ha un aspecte de l'aparició de MES que em sembla especialment remarcable: torna a estar unit tot el ventall de partits democràtics catalans. El període en que Pere Navarro va dirigir el PSC aquest partit, imprescindible en aquest país, va deixar el costat en el qual havia estat sempre, des de la transició. Ara torna. Encara que no amb les sigles històriques però sí amb la gent. A les pròximes municipals el PSC veurà reduïda la seva presència institucional a nivells mínims. I si no temps al temps.

Joan Guasch

Completament d'acord pel que fa al panorama dels partits. Passi el que passi, viurem una remodelació interessantíssima de sigles i ideologies. Pel que fa al país nou, alerta: ens falta saber si podem comptar amb uns quants centenars de milers de vots més d'una banda i si sabrem mantenir tota aquesta gent al nostre costat quan s'hagi de referendar tot plegat, de l'altra. No debades cal ser conscient de totes les bosses de població impermeables a la causa catalana i fins i tot impermeables a Súmate i, a més, l'efecte anti-independència que pugui tenir l'aparició de Podemos, ara com ara una incògnita, però que em temo que estirarà cap a l'unionisme. En fi! Que ens queda molta feina encara, tot i que, de vegades, sembla que hi ha per sota coses ja cuinades discretament que van sortint en els moments adequats. 

Carles Balbastre

Sembla clar que tothom va prenent posicions de cara al nou escenari de la Catalunya independent que es va configurant. Des de fa uns dies em preocupa el risc, que sempre ha existit, que alguna d'aquestes forces o alguns dels seus dirigents es facin amb el control suficient sobre el procés com per a controlar-ne el resultat final i aconseguir el tipus de país que a ells els està bé desoint a la ciutadania. Crec que cal estar molt atents.Ben segur que la República Catalana ens decebrà a tots en algun grau ja que tots n'esperem coses diferents. Però la República ha de satisfer la major part dels nostres anhels fonamentals. I caldrà que seguim lluitant per això. Més enllà del dia de la Independència.

Josep Usó

Tal i com va evolucionant Catalunya cap a la Independència, va canviant tot. Primeer, va ser la gent, que un dia va descobrir que ja en tenia prou de ser espanyola i que es veia amb cor de ser catalana i prou. i aquest és un canvi enorme. I, com no podia ser d'altra manera, aquest canvi en provoca d'altres. per exemple; els partits polítics que hi ha, que eren vàlids per a viure a Espanya, segurament ja no ho seran en un país nou, ni moltes maneres de fer les coses (o de no fer-les). D'ací que molts polítics estiguen ja a punt de retirar-se (com Duran i Lleida, per exemple). I ara veurem què emergeix d'ERC, dels nous socialistes no PSC, de les forces que hi ha en Convergència, o fins on arriba la CUP. Al País Valencià, per exemple, també sembla que Compromís reeixirà i aconseguirà un bon resultat. Que falta ens fa, als valencians.

Josep Blesa

A mi, que hi haja un “Mes Principat” que “copie” un “Més Mallorca” no m’estranya. Que Ciutadans s’haja estés precisament per tots els Països Catalans rapidíssimament primer, abans que Can Lara-Bosch i la resta de la “hispanocaspa” o “hispanocasta” (tant s’hi val) s’adonara de què anava allò. Que les CUP tinguen el marc de referència territorial sobre el què actuar bastant clar des del principi. Jo el que no acabe d’entendre és com no tenim una Convergència Valenciana i una Convergència Balear feta de convergències de cada illa. Ni cap democràcia cristiana ni al País Valencià ni a les Illes. Això SÍ esparvera. Que s’hi coordinassen entre totes elles hi hauria d’ésser el MÉS normal. A les envistes de la nostra incardinació europea i mundial per dret propi , no de calbot com ens passa ara. I la resta és fer el “provincià o/i l’autonomista”. Qualificatius diàfanament  dinovescos sota els focus de la contemporaneïtat. Mai més tornarem a “regió” de res.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El parlament elegit el 2016, amb els partits ja novament a l'escena política, serà irrecognoscible vist d'avui estant.