El cap sota l'ala

Un dels defectes que em crida més l'atenció del nostre país és aquesta actitud d'amagar el cap sota l'ala quan una cosa no ens agrada. Seré més concret: d'amagar l'ala com si amb això n'hi hagués prou perquè ja no passàs allò que ens angoixa.

Un exemple: quan dimecres Alfons López Tena va anunciar al ple del parlament que Espanya i França havien fet la ja famosa declaració conjunta en favor de l'anomenat 'corredor central' el president Mas va moure visiblement el dit dient que no mentre somreia o pràcticament reia. Ara sabem que el president no podia saber de què li parlaven perquè el conseller Recoder encara no havia conversat amb el ministre Blanco i la reunió, quasi clandestina, de París tot just acabava d'anunciar-se. Però ell ja deia que no, supose que per si un cas. No deia, per exemple, 'calma, deixe'm veure de què va la cosa' o 'miraré d'esbrinar què és això'. No. Deia que no amb tota rotunditat, com espantant la possibilitat que això fóra realment així.

I tanmateix ahir el conseller Recoder, que aparentment s'havia conformat despús-ahir amb les explicacions telefòniques del ministre espanyol, va haver de posar-se a exigir coherència i serietat a Madrid, bo i reconeixent que hi havia molts nervis. Cal lloar-ne la capacitat de rectificar, que és una cosa important, sempre. Però una miqueta més de prudència del govern a la primera reacció no hauria estat gens sobrera.

I segon exemple. Si ningú dels qui em llig va comprar ahir l'edició impresa de La Vanguardia, ja la pot desar perquè el seu article sobre els fets és digne d'unes quantes monografies.

Titular a la pàgina vint: 'Espanya busca el suport de França per als eixos europeus'. Subtítol: 'Blanco aclareix a la Generalitat que prioritza el corredor mediterrani'. Caram! Allò que objectivament era notícia (que Espanya i França signaven un document conjunt que reclamava d'incloure el corredor central en les xarxes europees) no apareix ni al títol ni al subtítol. I encara l'article comença dient que Blanco havia demanat el suport de França per a tots dos (!!) projectes ferroviaris i que els dos ministres havien signat una declaració donant-hi suport, a tots dos corredors (declaració que ningú, tret de La Vanguardia, no ha vist, la que hem vist tots no en diu ben res de l'Arc Mediterrani).

Amb un principi tan espectacular era de preveure què venia després: que Blanco feia unes declaracions en favor del corredor mediterrani 'preveient el malestar que despertaria a Catalunya, a la Comunitat Valenciana (...) la declaració conjunta signada per Espanya i França, en la qual no es parla d'aquesta infrastructura'. Com? En les línies tres de l'article i en la tretze ens diuen que l'acord dóna suport a tots dos corredors i a la vint-i-set ens hem d'assabentar que en realitat la declaració no esmenta el corredor mediterrani? Però quina mena d'informació és aquesta? Ah, i la cosa continua, perquè l'article tot seguit diu que l'acord va ser interpretat com una 'bufetada a Catalunya', encara que continua insistint que Blanco va defensar Catalunya. Si s'han defensat els dos corredors on és la bufetada? I on la coherència del text? 

No es pot explicar la realitat esquivant-la. Simplement això.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

No es pot explicar la realitat esquivant-la. Simplement això.