Opinió
-
ETA ja té la pista d’aterratge
Vicent Partal
17.10.2011
-
Quan falla la política
Vicent Partal
16.10.2011
-
Amb Mallorca
Vicent Partal
14.10.2011
-
L'extrema dreta s'activa
Vicent Partal
13.10.2011
-
Fragilitat (a la BlackBerry, per exemple)
Vicent Partal
12.10.2011
-
La insinuació de Mas
Vicent Partal
10.10.2011
-
Anna es mereixia més
Vicent Partal
07.10.2011
-
Ben pocs poden canviar la vida de tants
Vicent Partal
06.10.2011
-
Una nit contra la censura
Vicent Partal
06.10.2011
-
Amb la mirada a les corts espanyoles
Vicent Partal
04.10.2011
-
La setmana horrible de Rosell
Vicent Partal
03.10.2011
-
El cap sota l'ala
Vicent Partal
30.09.2011
-
Les paraules volen, els escrits romanen
Vicent Partal
29.09.2011
Vicent Partal
03.10.2011
La setmana horrible de Rosell
Diuen que el president del Barça, qualsevol, depèn de la piloteta, simplement, però tots sabem que no és veritat, que hi ha alguna cosa més. Ho va constatar Laporta, malgrat els seus èxits innegables, i ho comença a constatar Rosell, malgrat els seus èxits també innegables. No és tan fàcil com sembla i no tot depèn dels gols.
Dissabte passat no, l'altre, va començar un procés que les casualitats han volgut que acabàs en una setmana horrible per al president blau-grana. Una setmana en què molta gent ha començat a veure esquerdada la seua imatge, tan primfilada.
L'assemblea, la va guanyar, de sobres. És cert. Però el Barça no són els compromissaris i prou. La tensió en què han submergit el club les dues decisions més polèmiques que han pres no ve d'una votació. Qatar repugna moralment a una part dels socis i a una part encara més gran dels simples ciutadans que fem del Barça més que un club. I la grada d'animació no dissimula gens el retorn dels violents a l'estadi i als desplaçaments de l'equip, incloent-hi els avisos públics dels mossos. Rosell i el seu equip de directius van guanyar, sí. Però convèncer és una altra cosa.
Especialment, si la casualitat fa que s'encadenen dues situacions al llarg de la setmana que cadascuna, tota sola, és un terratrèmol. De primer, el torcebraç amb Guardiola per la querella contra Laporta i després les més que preocupants informacions publicades per The Economist, que vinculen el president del Barça amb la ja poc dissimulable trama corrupta del futbol brasiler.
En el primer cas Guardiola va jugar amb foc, però va guanyar clarament. Va alçar la veu en defensa dels set membres de la junta de Laporta que divendres es podrien haver quedat sense res per una més que estranya querella d'un soci més que estrany. Una querella que feia responsables dels desastres de Gaspar els set membres d'aquella nova junta que havia presidit Laporta --i en què també hi havia Rosell, encara que, curiosament, l'acció judicial no l'afectés. Rosell nega tota relació amb la querella, però és un fet indiscutible que es va retirar quan Guardiola va dir a Rosell una cosa que s'assemblava molt a un ultimàtum. Una cosa, a més, que tornava a posar en relleu la sorprenent mania persecutòria de la nova junta contra els qui un dia van ser companys de l'actual president.
Però res d'això no és gaire important, comparat amb les notícies que The Economist va difondre la setmana passada. És cert que el nom de Rosell ja s'havia circulat amb el famós cas de corrupció al voltant d'un partit, jugat a Brasília entre Portugal i el Brasil. Però aquesta vegada el setmanari britànic aporta tres contractes molt difícils d'explicar per Rosell i la negativa d'aquest a explicar-los.
Fora bo que el president blau-grana rectificàs i s'explicàs. De primer, perquè, si no ho fa, la bonança de què ha gaudit fins ara és ben possible que s'acabe. Però, sobretot, perquè el Barça i la gent que li fa costat no es pot permetre que el nom del club aparega en una mateixa setmana vinculat a dictadures, hooligans i corruptes.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015