No som Escòcia

La primera prova del referèndum escocès ha estat un petit desastre. Ahir un 62% dels membres de la Universitat de Glasgow va votar contra la independència en una consulta popular que volia imitar les consultes catalanes i preparar així el camí del referèndum oficial que es farà l'any vinent. Referèndum que tots els observadors, dissortadament, coincidim a pronosticar que serà una derrota del nacionalisme escocès.

Sap molt de greu que això siga així, però, poc acostumats com estem a prendre'ns seriosament a nosaltres mateixos, potser que ho aprofitem per remarcar algunes notables diferències entre aquell procés i el nostre. Dues de molt notables: la pluralitat de la base social que l'impulsa i l'àmbit d'on sorgeix la proposta. Des de dalt en el cas escocès, des de la base en el cas català.

És cert, i evident, que l'actitud diferent del govern britànic i de l'espanyol ens afavoreix a nosaltres. Però això no ho explica tot. A Escòcia el procés pràcticament el mena tot sol el Partit Nacional Escocès, que té davant una coalició ideològicament molt variada que s'hi oposa i que reivindica la transversalitat de la societat escocesa. A Catalunya en canvi, i això va quedar clar en les darreres eleccions, la ciutadania vol que aquest procés no siga dirigit per un sol partit ni per un sol líder, i demana la pluralitat ideològica i partidista, la transversalitat de l'independentisme. Que és més complicada de gestionar sempre, però que també és molt més robusta. 

I a Catalunya, a diferència del que ha passat a Escòcia, l'independentisme és en primer lloc i per damunt de tot un moviment nascut des de la base, que ha arrossegat els partits polítics i els ha anat obligant a prendre una posició cada volta més clara. No és pas cap càlcul polític de ningú, ans una necessitat col·lectiva que ha estat encapçalada per la societat civil a còpia d'iniciatives de gran èxit, des de les consultes a les manifestacions, per exemple.

A Escòcia els independentistes hauran de treballar molt si volen guanyar el referèndum, i ara com ara la missió sembla molt difícil. Cosa que a mi em fa pensar dues coses. La primera, que és millor que ací fem el referèndum abans que ells; i la segona, que ja seria hora que, sense cap falsa modèstia, valoràssem positivament tot el camí fet fins ara amb tant d'encert. I de passada potser que perdem les poques pors que encara ens queden sobre la nostra capacitat de guanyar el futur.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Els problemes de l'independentisme escocès també posen en relleu que el procés català l'anem fent molt bé