Opinió
-
ETA ja té la pista d’aterratge
Vicent Partal
17.10.2011
-
Quan falla la política
Vicent Partal
16.10.2011
-
Amb Mallorca
Vicent Partal
14.10.2011
-
L'extrema dreta s'activa
Vicent Partal
13.10.2011
-
Fragilitat (a la BlackBerry, per exemple)
Vicent Partal
12.10.2011
-
La insinuació de Mas
Vicent Partal
10.10.2011
-
Anna es mereixia més
Vicent Partal
07.10.2011
-
Ben pocs poden canviar la vida de tants
Vicent Partal
06.10.2011
-
Una nit contra la censura
Vicent Partal
06.10.2011
-
Amb la mirada a les corts espanyoles
Vicent Partal
04.10.2011
-
La setmana horrible de Rosell
Vicent Partal
03.10.2011
-
El cap sota l'ala
Vicent Partal
30.09.2011
-
Les paraules volen, els escrits romanen
Vicent Partal
29.09.2011
Vicent Partal
27.01.2012
La batalla contra Spanair
Spanair és una empresa i podem discutir si la gestió que ha fet és o no la més adequada. Però ens equivocaríem molt si pensàrem que el fracàs de Spanair ha estat simplement una qüestió comercial. I també ens equivocarem si no ens n'adonem que aquest fracàs diu coses sobre la nostra estratègia de país.
La política de comunicacions és una de les eines primordials del nacionalisme espanyol. Germà Bel ja ho ha explicat de sobres. I en aquesta política hi ha una clau intocable: Madrid és el centre. Especialment pel que fa als avions. Perquè Espanya creu que el seu futur dins Europa passa per ser el pont cap a Amèrica llatina i en aquest objectiu és fonamental convertir Barajas en un dels més grans aeroports del món.
Per això calen edificis, gastant tants milions com calga. Calen també avions i per això Iberia es concentra a fer el paper d'estat que li toca. Però com que no és prou cal també eliminar la competència. La de Londres o la de París o la de Lisboa no la poden eliminar però la de Barcelona sí. I s'hi apliquen de valent. Primer deixant-la sense cap vol internacional d'Iberia i després atacant la rendabilitat de Spanair.
Com? Per exemple impulsant des d'Iberia Vueling i enviant-la a competir en cada aeroport on era Spanair, obligant a baixar els preus. Com? per exemple quan es veu que amb això no és prou fent que AENA autoritze les companyies low-cost a entrar a l'aeroport de Barcelona per a competir, especialment, amb Spanair. Ryanair volava a vuit ciutats competint amb Spanair però rebentant preus. Vueling volava a totes les que volava Spanair dins l'estat excepte València, és clar!, i Astúries. I amb preus més baixos. Tot encaminat a fer inviable el negoci de Spanair.
Lògicament es pot dir que això és el mercat i que no es pot fer res. Cert. Però és ser molt innocent creure que estem al davant de només una qüestió de mercat. Un govern amb interès per fer d'El Prat un aeroport intercontinental té moltes maneres d'ajudar a que això passe. Un govern amb interès per fer d'El Pratt només una terminal més de Barajas també sap el que ha de fer. I ho ha fet.
I en aquest sentit és que això que ha passat ara amb Spanair ens obliga a preguntar-nos de nou coses sobre el país i les nostres estratègies.
Perquè hem de preguntar-nos de nou si no és més esforç intentar aparentar que no som una província subsidiària que esdevenir un estat independent. Fa anys que pretenem ser normals però no ho som: tenim el nostre (per ara) estat simplement en contra i així no hi ha condicions per a ser normal. Perquè combats en inferioritat de condicions.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015