Opinió
-
ETA ja té la pista d’aterratge
Vicent Partal
17.10.2011
-
Quan falla la política
Vicent Partal
16.10.2011
-
Amb Mallorca
Vicent Partal
14.10.2011
-
L'extrema dreta s'activa
Vicent Partal
13.10.2011
-
Fragilitat (a la BlackBerry, per exemple)
Vicent Partal
12.10.2011
-
La insinuació de Mas
Vicent Partal
10.10.2011
-
Anna es mereixia més
Vicent Partal
07.10.2011
-
Ben pocs poden canviar la vida de tants
Vicent Partal
06.10.2011
-
Una nit contra la censura
Vicent Partal
06.10.2011
-
Amb la mirada a les corts espanyoles
Vicent Partal
04.10.2011
-
La setmana horrible de Rosell
Vicent Partal
03.10.2011
-
El cap sota l'ala
Vicent Partal
30.09.2011
-
Les paraules volen, els escrits romanen
Vicent Partal
29.09.2011
Vicent Partal
27.10.2011
La carta d'Otegi
La pau ha arribat a Euskadi amb l'esforç de moltíssima gent. Però ningú no pot negar que una de les persones que més ha fet per aconseguir-la ha estat Arnaldo Otegi. Des de fa pràcticament una dècada Otegi s'ha servit de la seua indiscutida autoritat política al si de l'esquerra abertzale per fer-la moure cap a la nova etapa que es va obrir la setmana passada. Sense ell i la seua feina, difícilment ETA hauria acabat la lluita armada, això ho sabem tots.
I Otegi ho ha fet, tot això, amb una paciència inesgotable, amb rigor, sense caure mai en les provocacions ni posar-se al centre del debat. N'hi ha una prova irrefutable: Otegi és avui a la presó, però malgrat l'absurditat clamorosa d'aquesta situació, no reclama res per a ell. Té el cap on ha de tenir-se: a dissenyar els anys que vénen.
El text fet públic ahir al vespre és, doncs, important perquè entre línies Otegi deixa clares moltes coses: l'autocontrol que ha hagut d'exercir, que difícil que ha estat blindar el procés a les provocacions i com li ha costat de convèncer, una part de la seua gent, de la necessitat de fer el pas que finalment ha fet.
I diu que ha complert. Ha obert la porta a una situació completament nova en què no mancaran les dificultats, ja ho declara, però en què s'albiren solucions netes i democràtiques del conflicte polític que oposa de fa segles el nacionalisme basc amb el nacionalisme espanyol. Que no és pas poca cosa.
PD. Supose que no caldria ni dir-ho, però per si un cas: també jo reclame la llibertat d'Arnaldo Otegi.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015