Opinió
-
ETA ja té la pista d’aterratge
Vicent Partal
17.10.2011
-
Quan falla la política
Vicent Partal
16.10.2011
-
Amb Mallorca
Vicent Partal
14.10.2011
-
L'extrema dreta s'activa
Vicent Partal
13.10.2011
-
Fragilitat (a la BlackBerry, per exemple)
Vicent Partal
12.10.2011
-
La insinuació de Mas
Vicent Partal
10.10.2011
-
Anna es mereixia més
Vicent Partal
07.10.2011
-
Ben pocs poden canviar la vida de tants
Vicent Partal
06.10.2011
-
Una nit contra la censura
Vicent Partal
06.10.2011
-
Amb la mirada a les corts espanyoles
Vicent Partal
04.10.2011
-
La setmana horrible de Rosell
Vicent Partal
03.10.2011
-
El cap sota l'ala
Vicent Partal
30.09.2011
-
Les paraules volen, els escrits romanen
Vicent Partal
29.09.2011
Vicent Partal
10.02.2011
Músiques
Sembla difícil de discutir que la música en català passa un moment dolç. Hi ha més grups i cantants que mai, més creativitat que mai, més diversitat que mai i potser més qualitat que mai. Però això no ha passat perquè sí i és bo recordar-ho.
Els amics de les Arts o Mishima omplen nits seguides el Palau de la Música mentre a Valls un megaconcert no deixa ni respirar els assistents i Pascal Comelade torna a conquistar París. Creixen les formacions en tots els ritmes i estils i poblen no solament el país sinó també l'Storify i l'iTunes. Grups com Brams o Obrint Pas passegen la nostra música pertot arreu, al Japó ara o per Amèrica, mentre que alguns dels noms sagrats, Raimon per exemple, continuen al peu del canó regalant-nos noves cançons. Narrar avui l'escena musical del país és un goig.
Però cal dir que això no ha passat perquè sí. Ara pot semblar ridícul, però cal recordar que els anys vuitanta hi havia qui discutia la capacitat de cantar rock en català. I els primers èxits, tots, els van voler desvirtuar convertint-los en una cosa política, subvencionada. Quasi impura.
La tossuderia i la qualitat d'uns quants, els Pets per dir un nom, van esbotzar totes les barreres que s'havien d'esbotzar fins a arribar a imposar el seu estil i la seua qualitat. I com ells, molts més. No solament músics. Aquests dies un altre nom excel·lent de la trama, el grup Enderrock amb les seues revistes, es reiventa amb una nova web i excel·leix organitzant concerts imprescindibles com el cicle del Palau.
I en aquest sentit no és sobrer de recordar que la digitalització, a més, ens ajuda. Ho he dit més vegades: internet és especialment adequat per a la cultura catalana. Per a una cultura que no pot competir, en termes generals, amb els monstres mediàtics de països grans, però que, en canvi, es mou amb comoditat en un ambient on ser ràpid, divers, interessant i enginyós és allò que compta. La prova? La música...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015