Opinió
-
ETA ja té la pista d’aterratge
Vicent Partal
17.10.2011
-
Quan falla la política
Vicent Partal
16.10.2011
-
Amb Mallorca
Vicent Partal
14.10.2011
-
L'extrema dreta s'activa
Vicent Partal
13.10.2011
-
Fragilitat (a la BlackBerry, per exemple)
Vicent Partal
12.10.2011
-
La insinuació de Mas
Vicent Partal
10.10.2011
-
Anna es mereixia més
Vicent Partal
07.10.2011
-
Ben pocs poden canviar la vida de tants
Vicent Partal
06.10.2011
-
Una nit contra la censura
Vicent Partal
06.10.2011
-
Amb la mirada a les corts espanyoles
Vicent Partal
04.10.2011
-
La setmana horrible de Rosell
Vicent Partal
03.10.2011
-
El cap sota l'ala
Vicent Partal
30.09.2011
-
Les paraules volen, els escrits romanen
Vicent Partal
29.09.2011
Vicent Partal
13.01.2011
Països Catalans: la Morta-viva
El 1879 Constantí Llombart publicà 'Los fills de la morta-viva', un extens catàleg per a demostrar que el català, ell en deia llemosí, vivia a València. L'expressió 'morta-viva' és d'un grafisme monumental i avui la podríem aplicar al concepte de Països Catalans. Semblava que ningú no en volia parlar, però ahir a Brussel·les les dues generalitats seien costat per costat i avui publiquem a VilaWeb una entrevista amb Josep Bargalló que explica com l'Institut Llull ha estat capaç de fer política de Països Catalans. Després d'anys de silenci la Morta-viva sembla que torna.
És una notícia excel·lent. El disseny de la transició espanyola obligava a alçar poc menys que un mur entre el Principat i el País Valencià perquè la potència conjunta dels Països Catalans era, i és, una gran amenaça per a l'estabilitat d'Espanya. O, si més no, per al model de l'Espanya radial madrilenya.
Tres dècades després el cost de l'anticatalanisme es fa evident al País Valencià amb tota rotunditat: és la marginalització creixent del país, sense banca pròpia, sense mitjans propis, sense tren directe a Europa, sucursalitzada políticament... I és d'aquesta constatació que neix la reacció. Amb l'empresariat valencià com a peça clau perquè un empresari català governe la CEOE o amb el president de la Generalitat seient sense fer escarafalls al costat del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les i parlant amb una sola veu sobre el corredor mediterrani.
És evident que Camps a Brussel·les no volia fer Països Catalans, però també ho és que aquestes mostres d'unitat eren impensables fa pocs anys. És evident que alguna cosa canvia a València d'una manera ràpida, i que la constatació de la misèria a què porta l'anticatalanisme no hi és estranya.
Al costat d'això també veiem iniciatives molt ben calculades i treballades que aconsegueixen de salvar imaginativament les dificultats institucionals i fan que la cultura catalana i el país es presenten units davant el món. Avui, precisament, publiquem una entrevista amb Josep Bargalló, ex-director de l'Institut Llull. Bargalló ha estat segurament el polític català que més directament ha treballat per fer realitat els Països Catalans, i la seua experiència, l'hem d'escoltar amb atenció, perquè és avalada per un èxit innegable.
Doncs bé, en l'entrevista Bargalló ve a dir que no és tan difícil de fer les coses, si hom té la voluntat de fer-les. Però també és molt clar a l'hora de marcar regles de joc menys 'dirigistes' des de Barcelona, de dibuixar un model de país més polièdric i respectuós de la diferència de cada territori. Cosa que rarament se sent dir de la gent del Principat.
Coincideixen les dues notícies en el diari d'avui, i totes dues em sembla que són una indicació sorprenent que alguna cosa que semblava acabada es mou. Que torna el debat sobre la conveniència d'articular l'espai comú de tots els qui parlem català, siga amb el nom que siga. Que torna la Morta-viva. I això cal dir que és una molt bona notícia per a tots. Excel·lent.
(Per cert, avui torna el Director Convidat i durant unes quantes hores VilaWeb tindrà un director de Perpinyà, Joan Lluís Lluís.)
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015