Opinió
-
ETA ja té la pista d’aterratge
Vicent Partal
17.10.2011
-
Quan falla la política
Vicent Partal
16.10.2011
-
Amb Mallorca
Vicent Partal
14.10.2011
-
L'extrema dreta s'activa
Vicent Partal
13.10.2011
-
Fragilitat (a la BlackBerry, per exemple)
Vicent Partal
12.10.2011
-
La insinuació de Mas
Vicent Partal
10.10.2011
-
Anna es mereixia més
Vicent Partal
07.10.2011
-
Ben pocs poden canviar la vida de tants
Vicent Partal
06.10.2011
-
Una nit contra la censura
Vicent Partal
06.10.2011
-
Amb la mirada a les corts espanyoles
Vicent Partal
04.10.2011
-
La setmana horrible de Rosell
Vicent Partal
03.10.2011
-
El cap sota l'ala
Vicent Partal
30.09.2011
-
Les paraules volen, els escrits romanen
Vicent Partal
29.09.2011
Vicent Partal
26.10.2010
Ara va de bo
Fins ara la cosa de les eleccions anava a ritme lent. Però des del cap de setmana s'ha disparat i em fa l'efecte que ja no pararem fins el 28 del mes entrant. Ara va de bo i tothom juga fort.
Des d'abans de l'estiu el panorama sembla consistent i consolidat. Convergència es limita a esperar que el tripartit s'ofegue en les seues contradiccions i la resta batalla per una representació més o menys digna per a començar amb bon peu la nova etapa de la política catalana que s'acosta.
El joc de CiU és intel·ligent. Li cerquen les pessigolles amb els casos de corrupció, però a hores d'ara ja sabem que l'impacte de tants titulars arrauxats és nul. Els convergents fins i tot es poden permetre gestos agosarats, com llogar el Sant Jordi per a l'acte final de campanya. Se senten guanyadors i el seu principal maldecap és de controlar l'eufòria i de mirar de reüll els números, no fos cas que la confiança els portara a una geografia parlamentària massa complicada.
En tot cas, és una posició ben diferent de la dels socialistes. El PSC ja no sap quina tecla tocar. El volum de la desfeta, el veuen tan gros que els nervis són irrefrenable, cosa que els porta a renegar i tot del tripartit. Montilla s'ha apuntat a l'oposició dient que no repetiria el tripartit ni que sumaren, i que tampoc no vol la ‘sociovergència’. Aleshores no té cap opció ni una. Tot amb tot, em fa l’efecte que els socialistes ja s'han conformat i que més aviat proven d’entendre per on poden aturar l'hemorràgia de les eleccions que vindran després del parlament. Per això donen cops de timó sorprenents, ara cap a l'espanyolisme més agressiu, ara cap a consignes pròpies de la dreta, ara cap a vés a saber on… I el candidat no els ajuda gens, val a dir.
Per molt que diguen que no repetiran el tripartit, ni que sumassen, després d’allò que van fer fa quatre anys és difícil que ningú se’ls crega ara, ni a ells, ni ERC. I qui especialment en pateix són els republicans. El final de la legislatura ha anat acompanyat d'uns quants èxits legislatius i de govern que haurien de rendibilitzar amb facilitat, si no fos que massa electors seus tenen por que no tornen a provar de formar govern amb el PSC. Els republicans no han volgut acceptar mai que aquella decisió precipitada de fa quatre anys va ferir la confiança en el seu partit de molts i molt votants. Si la pèrdua d'escons és important, potser no els tocarà cap més remei que reconèixer-ho i preparar-se per a un futur ben diferent.
Futur en el qual, a més, ja no tindran en exclusiva la marca 'independència'. No solament perquè els la disputen Reagrupament i Solidaritat, sinó també perquè molts independentistes semblen disposats a votar Mas, sense veure-hi gaire contradicció. Esquerra té, en aquest sentit, un horitzó també complicat,que possiblement exigirà una mena de refundació ideològica, potser traumàtica i tot.
En la magnitud del traumatisme, hi tindran una bona responsabilitat els resultats que puguen obtenir Solidaritat, especialment, i Reagrupament. El temps i les enquestes comencen a consolidar l'opinió que serà el partit de Joan Laporta que acabarà entrant al parlament en representació del nou independentisme, vinculat a les consultes. Però és evident que no serà igual que Solidaritat hi entre per poc o que hi entre per molt. Si hi entra, el sol fet d’entrar-hi, ja serà un èxit notable, per a un partit instituït fa tres mesos. Però ja flota en l'ambient que Solidaritat farà alguna cosa més que entrar i prou. De fet, aquesta és la gran incògnita de les eleccions del 28 de novembre.
La resta de partits, PP, ICV i Ciutadans, sembla que es mouran dins uns límits molt previsibles, i les altres formacions noves no es veu que hagen de tenir prou força per a entrar-hi. I, si la incògnita no fos encara prou grossa, el nombre d'indecisos i de partidaris del vot en blanc és altíssim i, en cas que variassen d'opinió, podrien canviar substancialment qualsevol de les previsions que s'han anat fent.
La nit electoral, doncs, promet de ser moguda, i això, ho saben tots. Heus ací per què va de bo quan encara manca un mes llarguísim.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015