Opinió
-
Erasmus: així funciona el govern espanyol
Vicent Partal
05.11.2013
-
Les quatre fases de la reacció
Vicent Partal
04.11.2013
-
La partida del PSOE
Vicent Partal
31.10.2013
-
La llengua de tots, la responsabilitat de tots
Vicent Partal
30.10.2013
-
La Unió Europea respon a Espanya amb fets
Vicent Partal
29.10.2013
-
I La Vanguardia, de qui té por?
Vicent Partal
28.10.2013
-
Propostes a Rubalcaba sobre la reforma constitucional
Vicent Partal
25.10.2013
-
Ara ja ens espien a tots
Vicent Partal
25.10.2013
-
Morir detingut
Vicent Partal
24.10.2013
-
L’Espanya que menysprea
Vicent Partal
23.10.2013
-
Propi d'un règim autoritari
Vicent Partal
22.10.2013
-
Somrieu: el president Tarradellas va existir
Vicent Partal
21.10.2013
-
En defensa del dret d'intimitat de Sánchez-Camacho
Vicent Partal
18.10.2013
Vicent Partal
04.11.2013
Les quatre fases de la reacció
Calma i tranquil·litat. La creativitat demoscòpico-política d'El País s'ha d'encaixar com toca. L'espanyolisme, com és lògic, no pensa acceptar la derrota sense lluitar. Ningú no pot retreure'ls-ho; hi tenen dret. Superada la fase primera, en què ens menyspreaven a veure si la cosa s'apagava tota sola, ara toca crear confusió. La fase dos.
Hem de tenir clar que s'acosten uns mesos intensos en què la reacció anirà cremant etapes de manera cada vegada més vertiginosa. Vertiginosa i agressiva, a mesura que s'acoste el final i vegen la independència més pròxima i més difícil d'aturar.
Posar data i pregunta del referèndum ho canvia tot per a nosaltres i per a ells. Per això la segona fase, ja començada, consisteix a dividir i sembrar confusió. Fan mans i mànegues per esquerdar el cor del procés sobiranista, allunyant-ne ICV i Unió. I fer dubtar els convençuts. No els indecisos, sinó els convençuts. La Via Catalana va demostrar que ja som massa perquè ells puguen guanyar i per tant ara tant els fa la realitat, que els és adversa. Ara toca dir que els independentistes som minoritaris, que fem perillar el país, que som uns radicals, que migpartim la societat… Es tracta de veure si la gent s'ho creu i el moviment es desinfla de debò.
Toca fer-nos dubtar, doncs. Però alerta, que les mateixes accions i acusacions serveixen per a crear les condicions de la fase tres, que consistiria a aplicar la llei de partits i la constitució amb la finalitat d'alterar la realitat electoral. Com ja van fer al País Basc. Si no poden alterar la realitat social provaran d'alterar la realitat electoral. Amb mesures com ara il·legalitzar la CUP o ERC, o totes dues encara molt millor. Ara mateix no crec que arriben a il·legalitzar CDC, entre més coses perquè si primer il·legalitzen un dels dos partits anteriors espere que la nostra reacció no siga la dels bascs: acceptar-ho i callar.
Si no funciona res d'això serà el moment de passar a la fase quatre, en què provaran d'impedir la consulta i, si cal, dissoldre la Generalitat o substituir el govern legítim per un d'il·legítim, controlat per ells. És la mesura més extrema, però saben que el risc d'una actuació com aquesta és màxim.
Això ens espera aquests mesos vinents: provaran de derrotar-nos a còpia d'enquestes i editorials i si no activaran la fase tres, la llei de partits. I si tampoc no poden frenar-nos amb la fase tres activarien la fase quatre, és a dir, dissoldre la Generalitat.
Tot és calculat perquè és un joc de risc per a nosaltres, però sobretot ho és per a ells. Nosaltres tan solament hem de mantenir-nos ferms, 'com una roca'. Són ells qui perden i s'ho juguen tot a cada carta i amb cada fase. Amb un greu risc a partir de la fase tres, que és el de provocar la independència unilateral. Un pas fatal per a ells, perquè no tindria marxa enrere fàcil i portaria el debat, segurament, a l'escenari internacional, definitivament fora de l'abast de qualsevol mesura domèstica.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015