Opinió
-
Erasmus: així funciona el govern espanyol
Vicent Partal
05.11.2013
-
Les quatre fases de la reacció
Vicent Partal
04.11.2013
-
La partida del PSOE
Vicent Partal
31.10.2013
-
La llengua de tots, la responsabilitat de tots
Vicent Partal
30.10.2013
-
La Unió Europea respon a Espanya amb fets
Vicent Partal
29.10.2013
-
I La Vanguardia, de qui té por?
Vicent Partal
28.10.2013
-
Propostes a Rubalcaba sobre la reforma constitucional
Vicent Partal
25.10.2013
-
Ara ja ens espien a tots
Vicent Partal
25.10.2013
-
Morir detingut
Vicent Partal
24.10.2013
-
L’Espanya que menysprea
Vicent Partal
23.10.2013
-
Propi d'un règim autoritari
Vicent Partal
22.10.2013
-
Somrieu: el president Tarradellas va existir
Vicent Partal
21.10.2013
-
En defensa del dret d'intimitat de Sánchez-Camacho
Vicent Partal
18.10.2013
Vicent Partal
21.10.2013
Somrieu: el president Tarradellas va existir
El 7 d'agost de 1954 Josep Tarradellas era elegit president de la Generalitat de Catalunya. En un acte a l'ambaixada de la república espanyola a Mèxic, en ple franquisme. Un acte molt discutit per diversos sectors de l'exili. Tarradellas, el va nomenar un insòlit Consell de Catalunya, convocat pel president Irla, que integrava, a més dels diputats que quedaven del vell parlament republicà, també els ex-diputats a Madrid i representants diversos d'institucions catalanes.
Era, òbviament, un acte unilateral català --que avui a més té moltes ressonàncies amb allò que ha passat a Kossove--. Segons la legalitat espanyola, la institució havia estat dissolta arran de l'ocupació de Catalunya i la Generalitat no existia. Els diaris espanyols de l'època no en van parlar, lògicament, però si n'haguessen pogut parlar haurien dit que tot allò era una bajanada sense cap fonament jurídic i que no portaria enlloc.
I tanmateix el 29 de setembre de 1977 el president del govern espanyol i màxim dirigent del Movimiento franquista, Adolfo Suarez, va restaurar la Generalitat de Catalunya, per mitjà d'un decret, i va nomenar-ne president Josep Tarradellas. Unilateralment, també.
Quin raonament jurídic pot aportar ningú encara avui que justifique que Tarradellas fos escollit president de la Generalitat? El van fer president de la Generalitat abans que la constitució espanyola existís i s'inventassen les autonomies. Com encaixava Tarradellas i la Generalitat en la legislació de l'època? De cap manera. Però calia fer-ho i es va fer.
El president del govern espanyol va violar totes les lleis que li va convenir de violar, començant per les fonamentals del Movimiento, totes en vigor. Perquè li convenia que Tarradellas fos el president d'una Generalitat que calia crear si hom no volia tenir un problema gros; i perquè sabia --la gran política es fa sempre així!-- que a posteriori ja es redactarien els decrets que tocàs de redactar per justificar i embellir una decisió que no era aigua clara, ni per la part catalana del 1954 ni per la part espanyola del 1977.
L'invent va funcionar i ningú, encara ara, no ha discutit la legitimitat d'una Generalitat de Catalunya hereva d'una reunió a l'ambaixada de la (extinta) república espanyola a Mèxic. No donem idees, però.
Quan ara ens expliquen tot això que la legalitat ens impedirà de ser independents, que no hi haurà cap escletxa per on poder passar, que ningú no acceptarà res que no haja estat escrit i blindat en la constitució, només cal que recordem que el president Tarradellas va existir i va governar a Catalunya fa quatre dies, en vida de molts de nosaltres. Malgrat les lleis del moment, contra les lleis del moment i superant el dèficit de les seues discutibles credencials. I per què? Senzillament perquè tots els grans actes polítics eludeixen deliberadament i superen les lleis vigents.
Que és exactament allò que passarà el 2014, si el país ho vol i si els nostres polítics, com el vell Tarradellas, ho saben executar. Dit d'una altra manera: no perdeu més temps rebatent apocalíptiques amenaces jurídiques o constitucionals. Simplement somrieu i recordeu Tarradellas a la plaça de Sant Jaume cridant 'Ja sóc aquí!'.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015