Opinió
-
Erasmus: així funciona el govern espanyol
Vicent Partal
05.11.2013
-
Les quatre fases de la reacció
Vicent Partal
04.11.2013
-
La partida del PSOE
Vicent Partal
31.10.2013
-
La llengua de tots, la responsabilitat de tots
Vicent Partal
30.10.2013
-
La Unió Europea respon a Espanya amb fets
Vicent Partal
29.10.2013
-
I La Vanguardia, de qui té por?
Vicent Partal
28.10.2013
-
Propostes a Rubalcaba sobre la reforma constitucional
Vicent Partal
25.10.2013
-
Ara ja ens espien a tots
Vicent Partal
25.10.2013
-
Morir detingut
Vicent Partal
24.10.2013
-
L’Espanya que menysprea
Vicent Partal
23.10.2013
-
Propi d'un règim autoritari
Vicent Partal
22.10.2013
-
Somrieu: el president Tarradellas va existir
Vicent Partal
21.10.2013
-
En defensa del dret d'intimitat de Sánchez-Camacho
Vicent Partal
18.10.2013
Vicent Partal
28.06.2013
Violència desproporcionada
Per segona vegada en menys d'un mes, Girona ha estat escenari d'una càrrega desproporcionada dels mossos d'esquadra, en ocasió d'una manifestació contra els Borbó. Desproporcionada perquè en un país normal la policia respon, si és que ha de respondre, en concordança amb l'amenaça que representa la situació. I no sembla pas que una concentració de tan sols seixanta persones justifique un atac com el que s'hi va viure, on hi hagué sis ferits de diversa consideració.
El problema, a més, és que plou sobre mullat. A primers de juny ja hi va haver una situació semblant a Girona. I, a Barcelona i a més poblacions, l'actuació de la Brigada Mòbil dels mossos d'esquadra, particularment, desperta recels fonamentats. Amb unes actuacions molt més que discutibles s'han guanyat la reputació de fer un ús excessiu i gratuït de la violència, reputació que ja afecta la credibilitat i la imatge de tot el cos.
Ara fa més d'un any, ja vaig advertir en un altre editorial que aquest model d'actuació dels mossos fa molt mal al país i concretament al projecte sobiranista. Però va més enllà: fa mal a la democràcia i tot. Ahir el batlle de Girona va haver de protestar i demanar aclariments. I si ja hem arribat a aquest extrem i les coses són en aquest punt potser fóra bo que el govern tractàs aquesta qüestió per la importància que té i que no es tancàs en una defensa corporativista del cos. Defensa que en circumstàncies normals pot ser comprensible però que ara, vist tot això que hem vist, no ho és.
L'opinió dels subscriptors de +VilaWeb:
Ara els subscriptors de +VilaWeb, en el correu que cada dia els detalla en quines notícies treballa la redacció per a l'endemà, reben també el tema de què jo escriuré a l'editorial. No podrà ser cada dia, perquè hi ha dies que fins ben tard no sé de què escriuré, però procuraré que siga el màxim de dies. D'aquesta manera podré escoltar la vostra opinió, mesurar millor què dic i incorporar-la al text, si cal.
Avui, sobre la qüestió dels mossos, hi ha hagut unanimitat en la preocupació per l'actuació. I sorpresa, fins i tot. Potser Pep Agulló ho ha reblat dient: 'Els mossos actuen com la típica policia colonial: una gran dosi d'agressivitat per a demostrar a l'amo la fidelitat a les seves lleis contra la pròpia ciutadania. Una policia autonòmica a imatge de l'espanyola… Tot això ha de canviar en el model del nou estat.'
I, encara comentant l'editorial d'ahir sobre el PSC, no em puc estar d'exposar l'opinió de Xavier Capdevila, que considera que l'article 'segueix en la línea, molt del Vicent, de creure que en el PSC encara hi queda "PSC", línia que jo ara crec errònia després d’haver-hi coincidit durant molts anys. Jo crec que la grandesa del PSC era combinar una militància i uns votants d’esquerres i profundament catalanistes amb un altres també d’esquerres que no eren catalanistes o no els interessava el catalanisme (per origen, per la identificació de nacionalisme amb dreta burgesa, o també per actitud passiva que ser més o menys català o espanyol no és la cosa més important). Aquest PSC ja no existeix i la gent que se sentia catalanista n'ha marxat, o s'hi manté fent la viu-viu, moltes vegades perquè li va la nòmina; sigui com sigui, si n'hi ha és una minoria. La resta, la majoria de l’actual PSC, són allò que el senyor Navarro i la seva executiva diuen, són i representen: al cap i a la fi no manen pas fruit d’un cop d’estat, sinó d’unes majories sorgides d’un congrés amb un mínim funcionament democràtic, tan democràtic com ho permeten les estructures dels partits controlats per uns aparells rígids i mercantilistes. Aquest PSC no serà mai independentista, perquè és i vol ser una delegació catalana d’un PSOE que mai no s’ha cregut ni ha treballat per la viabilitat d’una Espanya plural; una altra cosa és que molts votants, militants o dirigents de l’antic PSC puguin construir un nou projecte socialista a Catalunya, de Catalunya i per Catalunya.'
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015