Al sud

Dues notícies valencianes d'ahir mateix. Per una banda el govern espanyol prohibeix la Via Catalana tant a Vinaròs com a Guardamar i per una altra el govern valencià implora que no hi haja debat a Madrid sobre la reforma de l'estatut, perquè veu que el PP espanyol, inclement i intransigent, el tombarà.

Poques vegades una casualitat ha estat tan il·lustrativa. Repressió i menyspreu contra tots els valencians, els d'una banda i els d'una altra. L'estatut valencià, no sé si cal aclarir-ho, es va fer amb un govern del PP, però el president Fabra no s'atreveix a dur-lo a Madrid. El motiu? El text diu sense embuts que el finançament valencià és injust, que ho és. I Montoro d'això no en vol sentir parlar. El PP valencià pot dedicar-se tant com vulga a ofrenar noves glòries a Espanya, que Espanya no té pas la intenció de compensar les glòries ofrenades. Ans al contrari. 

No és cap fet banal. El PP va fer servir la denúncia del mal finançament del país mentre l'objectiu era atacar el PSOE. I després va dir i redir que quan arribaria al poder la 'Comunitat' seria tan poderosa com cap altra i tindria els mateixos drets que la que en tingués més. Però, arribada l'hora de la veritat, s'ha vist que tot això era fals. El famós 'poder valencià' de Camps no es veu al món i el PP valencià s'ha trobat que el PP espanyol li diu que no i prou. Que Espanya està per damunt de València, fins i tot de la València del PP, i que per tant no hi ha res a discutir, ni cap favor a fer. El sucursalisme exigeix sucursals i les sucursals no li diuen al centre què cal fer. El president Fabra, espantat per les conseqüències de tot plegat, ha optat per demanar un ajornament de la discussió. Ajornament que no pot pas amagar la situació real: que a Madrid no ens tenen cap respecte, als valencians. Hi insistesc: als valencians en conjunt, a tots.

Respecte no ens en tenen, però molta por sí. No por d'allò que som avui, ara mateix, sinó por –terror i tot– d'allò que puguem ser. Com ho demostra clarament els escarafalls del govern espanyol prohibint el pas de la Via Catalana a Vinaròs. La cosa és còmica: el sots-delegat a Castelló l'havia autoritzada i ara els seus caps la desautoritzen adduint les normes de trànsit. Amb 400 quilòmetres de carretera tallada al costat i –fet que és més indicador encara– enganyant sobre les seues pròpies previsions. La guàrdia civil havia pactat amb els mossos que desviaria els cotxes abans d'arribar a Vinaròs, com és lògic. Els cotxes no poden arribar a Alcanar i fer cua. Per tant, la carretera entre Vinaròs i Alcanar serà buida. Però, malgrat això, el govern espanyol ara al·lega que és perillós de manifestar-s'hi pel trànsit intens, diu, que hi haurà.

Amb aquesta còmica argumentació, una vegada més –i ja són...– s'evidencia que a Madrid deu haver-hi alguna garita on cobren solament per a pensar com impedir el 'contagi valencià'. Amb un greu inconvenient, però: que siga qui siga que se n'encarregue ha de supeditar les mesures intel·ligents a les ordres. Prohibir la Via i millorar el finançament enviaria als valencians una mena de missatge. I prohibir la Via i condemnar el mateix dia els valencians a un finançament irrisori n'envia un de ben diferent. Que, sumat al menyspreu i a la impossibilitat evident de continuar així, pot acabar originant a l'estat –d'ací a uns quants mesos o uns quants anys– un problema important també al sud de la Sénia.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El sucursalisme exigeix sucursals i les sucursals no li diuen al centre què cal fer.