Opinió
-
La via que s’apaga
Vicent Partal
22.07.2014
-
L'horror de Gaza
Vicent Partal
21.07.2014
-
11 de setembre: el dia més important
Vicent Partal
18.07.2014
-
Qui hi ha a la presó i qui no
Vicent Partal
17.07.2014
-
Qui ha de poder votar el 9-N?
Vicent Partal
16.07.2014
-
La ruta a l'estat independent
Vicent Partal
15.07.2014
-
Contra els nazis, sense descans
Vicent Partal
14.07.2014
-
Jo confie en Espanya
Vicent Partal
11.07.2014
-
…but they also can't kick us out by letter
Vicent Partal
10.07.2014
-
...però tampoc no ens poden expulsar per carta
Vicent Partal
10.07.2014
-
Maneres de fer
Vicent Partal
09.07.2014
-
Should we rethink the question?
Vicent Partal
08.07.2014
-
Cal reconsiderar la pregunta?
Vicent Partal
08.07.2014
Vicent Partal
10.09.2013
Al sud
Dues notícies valencianes d'ahir mateix. Per una banda el govern espanyol prohibeix la Via Catalana tant a Vinaròs com a Guardamar i per una altra el govern valencià implora que no hi haja debat a Madrid sobre la reforma de l'estatut, perquè veu que el PP espanyol, inclement i intransigent, el tombarà.
Poques vegades una casualitat ha estat tan il·lustrativa. Repressió i menyspreu contra tots els valencians, els d'una banda i els d'una altra. L'estatut valencià, no sé si cal aclarir-ho, es va fer amb un govern del PP, però el president Fabra no s'atreveix a dur-lo a Madrid. El motiu? El text diu sense embuts que el finançament valencià és injust, que ho és. I Montoro d'això no en vol sentir parlar. El PP valencià pot dedicar-se tant com vulga a ofrenar noves glòries a Espanya, que Espanya no té pas la intenció de compensar les glòries ofrenades. Ans al contrari.
No és cap fet banal. El PP va fer servir la denúncia del mal finançament del país mentre l'objectiu era atacar el PSOE. I després va dir i redir que quan arribaria al poder la 'Comunitat' seria tan poderosa com cap altra i tindria els mateixos drets que la que en tingués més. Però, arribada l'hora de la veritat, s'ha vist que tot això era fals. El famós 'poder valencià' de Camps no es veu al món i el PP valencià s'ha trobat que el PP espanyol li diu que no i prou. Que Espanya està per damunt de València, fins i tot de la València del PP, i que per tant no hi ha res a discutir, ni cap favor a fer. El sucursalisme exigeix sucursals i les sucursals no li diuen al centre què cal fer. El president Fabra, espantat per les conseqüències de tot plegat, ha optat per demanar un ajornament de la discussió. Ajornament que no pot pas amagar la situació real: que a Madrid no ens tenen cap respecte, als valencians. Hi insistesc: als valencians en conjunt, a tots.
Respecte no ens en tenen, però molta por sí. No por d'allò que som avui, ara mateix, sinó por –terror i tot– d'allò que puguem ser. Com ho demostra clarament els escarafalls del govern espanyol prohibint el pas de la Via Catalana a Vinaròs. La cosa és còmica: el sots-delegat a Castelló l'havia autoritzada i ara els seus caps la desautoritzen adduint les normes de trànsit. Amb 400 quilòmetres de carretera tallada al costat i –fet que és més indicador encara– enganyant sobre les seues pròpies previsions. La guàrdia civil havia pactat amb els mossos que desviaria els cotxes abans d'arribar a Vinaròs, com és lògic. Els cotxes no poden arribar a Alcanar i fer cua. Per tant, la carretera entre Vinaròs i Alcanar serà buida. Però, malgrat això, el govern espanyol ara al·lega que és perillós de manifestar-s'hi pel trànsit intens, diu, que hi haurà.
Amb aquesta còmica argumentació, una vegada més –i ja són...– s'evidencia que a Madrid deu haver-hi alguna garita on cobren solament per a pensar com impedir el 'contagi valencià'. Amb un greu inconvenient, però: que siga qui siga que se n'encarregue ha de supeditar les mesures intel·ligents a les ordres. Prohibir la Via i millorar el finançament enviaria als valencians una mena de missatge. I prohibir la Via i condemnar el mateix dia els valencians a un finançament irrisori n'envia un de ben diferent. Que, sumat al menyspreu i a la impossibilitat evident de continuar així, pot acabar originant a l'estat –d'ací a uns quants mesos o uns quants anys– un problema important també al sud de la Sénia.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015