Opinió
-
El correu de Google
Vicent Partal
14.05.2004
-
Canviant, de debò
Vicent Partal
13.05.2004
-
El país de Maragall
Vicent Partal
12.05.2004
-
Preparant l'escac i mat
Vicent Partal
11.05.2004
-
L'ambaixador Ronaldinho
Vicent Partal
06.05.2004
-
Connectat, a Singapur
Vicent Partal
05.05.2004
-
A Paul Leepp, quinze anys després
Vicent Partal
01.05.2004
-
Amb la Feria, conreant el vot ètnic
Vicent Partal
30.04.2004
-
L’hora de transcendir el fundador
Vicent Partal
29.04.2004
-
I ara la bandereta...
Vicent Partal
28.04.2004
-
El finançament o les cendres de l'ideal
Vicent Partal
27.04.2004
-
El 2007 com a objectiu
Vicent Partal
26.04.2004
-
Simplement contra la constitució
Vicent Partal
23.04.2004
Vicent Partal
29.04.2004
L’hora de transcendir el fundador
Els moviments polítics que tenen l’origen en una persona, o que s'hi identifiquen molt, solament es pot dir que s'han consolidat del tot quan la transcendeixen. Jordi Pujol és un home que té una curiositat intel·lectual insaciable i que atorga un paper important a les seues anàlisis de la història. De manera que estic segur que es deu haver fixat molt en la trajectòria del gaullisme francès a l’hora de planificar aquest transcendental congrés de CDC que ahir es va presentar. Sobretot perquè, salvant les distàncies degudes, és el procés polític que sembla més acostat a això que n'hem dit el 'pujolisme'.
CDC ha estat fins ara 'el partit d'en Pujol'. Era normal i raonable que fóra així, sobretot perquè ell era el president del govern i, per tant, tenia un pes institucional cabdal. La transició, molt ben dissenyada, va arribar a fer d’Artur Mas el guanyador de les últimes eleccions catalanes. Però el pacte tripartit ha foragitat CDC i CiU del poder.
Hi ha qui creu que això serà un greu entrebanc per a CDC. A mi, em sembla que pensar això és menystenir la força d’un moviment que, n'estic convençut, si és cert que beu de Jordi Pujol, també ho és que l'ultrapassa. I és això que farà important aquest congrés. Si els convergents saben construir un partit que transcendesca el seu fundador, tindran futur. Com és fàcil de demostrar fixant-nos en França, on el gaullisme ha transcendit, i de quina manera!, el general.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015