Opinió

 

<162/169>

Vicent Partal

09.03.2004

Xirinacs

No és moda. Molts el consideren un excèntric. Però el cas és que avui Lluís Maria Xirinacs hauria de ser jutjat a l'Audiència Nacional espanyola, però no hi anirà. Diu que si tenen interès a jutjar-lo, que el vinguin a cercar, que ell no pensa pas anar-hi. Simple i senzill. I coherent amb el seu pensament i amb els seus gestos des del 1970, ja llunyà.
A l'Audiència el cerquen per jutjar-lo com a 'enaltidor del terrorisme'. I això perquè en un acte públic es va declarar 'amic d'ETA'. Des dels anys setanta, i ja han passat més de quatre dies, en Xirinacs s'ha distingit sempre per haver defensat la no-violència. En conseqüència, les paraules que va pronunciar, a molts, ens varen semblar més una defensa intel·lectual contra la paranoia antiterrorista que no pas l'afirmació de l'enunciat estricte. Però, fins i tot si en Xirinacs haguera volgut dir que apreciava i respectava ETA, el judici que li volen fer seria per opinions. Ja ho sabem, que la tesi del PP, que en síntesi equipara qualsevol opinant amb qui dispara, ens ha portat a no considerar anòmal aquest fet. Però ho és. Quin és el delicte pel qual volen jutjar en Xirinacs? Una opinió. Una opinió que pot semblar forassenyada o immoral, si es vol, però que no mata.
Tota la vida en Xirinacs ha estat un home coherent. Quan diu que no, és que no. Això el féu topar amb el franquisme. Això el va mantenir ferm al davant de la presó Model. Això el féu estar dret al seu escó del Senat fins que no es va aprovar l'amnistia. Això va encarar-lo amb tothom en plena transició. Això el va portar a denunciar la transició, amb els pactes consegüents. Això el portarà a judici, i qui sap si a la presó, per haver opinat d'ETA allò que no es pot opinar. Allò que ens diuen que no es pot opinar. Allò que ens diuen que fins i tot és delicte pensar.
De la seua política, del seu pensament i de les seues opinions, en podem discrepar. Jo en discrepe sovint. Molt sovint. Però també he de dir que la seua coherència, la seua fermesa i la seua independència de criteri, em semblen fora de tot dubte. I em semblen admirables. Especialment avui.

Mail Obert