Opinió
-
El correu de Google
Vicent Partal
14.05.2004
-
Canviant, de debò
Vicent Partal
13.05.2004
-
El país de Maragall
Vicent Partal
12.05.2004
-
Preparant l'escac i mat
Vicent Partal
11.05.2004
-
L'ambaixador Ronaldinho
Vicent Partal
06.05.2004
-
Connectat, a Singapur
Vicent Partal
05.05.2004
-
A Paul Leepp, quinze anys després
Vicent Partal
01.05.2004
-
Amb la Feria, conreant el vot ètnic
Vicent Partal
30.04.2004
-
L’hora de transcendir el fundador
Vicent Partal
29.04.2004
-
I ara la bandereta...
Vicent Partal
28.04.2004
-
El finançament o les cendres de l'ideal
Vicent Partal
27.04.2004
-
El 2007 com a objectiu
Vicent Partal
26.04.2004
-
Simplement contra la constitució
Vicent Partal
23.04.2004
Vicent Partal
16.02.2004
Raimon
Una vegada vaig escoltar Carlo Maria Martini dir que les banderes són imprescindibles per a moure els cors però poc útils a l'hora de la raó. Des d'aleshores, sempre he pensat que si hi havia una cultura a Europa preocupada per aquesta dualitat és la nostra. I ho pense encara, recordant que fa molts anys em va sorprendre una insolència de Joan Fuster, en un dels primers llibres que li vaig llegir: "puix parla en català, vejam què diu". No és prou parlar en català, doncs. Cal veure què és diu. Però si parla en català prenguem interès, venia a dir l'homenot de Sueca. En l'aforisme fusterià em sembla que s'amagava una resposta a la tesi del savi jesuïta. Resposta que hi ha gent al nostre país que la pronuncia cada dia. Com ara Raimon.
Divendres Raimon va repetir a l'Auditori de Barcelona el recital sobre poemes d'Espriu que ja s'havia pogut apreciar al Teatre Lliure. Raimon diu Espriu. I a la precisió quasi enervant d'Espriu Raimon li aplica un gust refinat per l'exactitud. La combinació creada així resulta literalment esborronadora. No sobra una ratlla ni una solfa. No hi ha cap excés ni cap detall deixat a l'atzar. Res no apareix sense que la raó senyorege l'espai i el temps del recital. I tanmateix l'emoció i el sentiment manen. Raimon i Espriu saben ser alhora bandera i raó. Alliçonant el cardenal milanès, un més que improbable Papa.
En el cas de Raimon, a més, aquesta capacitat d'elevar els sentiments cap a l'alta cultura ha estat un senyal permanent. Raimon va començar a musicar Espriu exactament quan més s'esperava d'ell un llenguatge senzill i directe, un colp a l'estomac. I va respondre als qui el volien presoner de la seua caricatura amb qualitat i capacitat. Divendres va explicar de nou aquell disc amb portada de Joan Miró, lletres d'Espriu, textos de Fuster i música seua. I escoltant-lo resultava difícil no pensar en com i de quina manera aquella obra magnífica aguantava el pas dels anys. El Raimon de les "Cançons de la Roda del Temps" és més modern encara avui del que ho era aleshores. Més savi també en la dicció i el matís. Coherent amb el passat que l'enalteix. Brillant. Excel·lent en la mirada al futur. El cardenal Martini estic segur que hauria apreciat molt la bellesa del recital de Raimon. Perquè si és ben cert que la cultura no té llengua també ho és que en necessita una de concreta per expressar-se. I que, amb independència de quina siga la nostra, la qualitat i la bellesa sempre es reconeixen. Sobretot a través de la música.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015