Opinió
-
El correu de Google
Vicent Partal
14.05.2004
-
Canviant, de debò
Vicent Partal
13.05.2004
-
El país de Maragall
Vicent Partal
12.05.2004
-
Preparant l'escac i mat
Vicent Partal
11.05.2004
-
L'ambaixador Ronaldinho
Vicent Partal
06.05.2004
-
Connectat, a Singapur
Vicent Partal
05.05.2004
-
A Paul Leepp, quinze anys després
Vicent Partal
01.05.2004
-
Amb la Feria, conreant el vot ètnic
Vicent Partal
30.04.2004
-
L’hora de transcendir el fundador
Vicent Partal
29.04.2004
-
I ara la bandereta...
Vicent Partal
28.04.2004
-
El finançament o les cendres de l'ideal
Vicent Partal
27.04.2004
-
El 2007 com a objectiu
Vicent Partal
26.04.2004
-
Simplement contra la constitució
Vicent Partal
23.04.2004
Vicent Partal
18.11.2005
Bon Nadal (o Bon Nadal)
Esperpèntic el Congrés espanyol. Voten com han de fer les nadales (això s'ha de votar?) i una diputada valenciana demana que siguen en totes quatre llengües. Immediatament salta un membre del PP i diu que són cinc (el 'valencià' a banda). Però com es diu 'Bon Nadal' en valencià? Ben igual, és clar. Una colla de diputats intenta de convèncer el diputat del PP, que com a norma usa el castellà amb els seus companys valencians, de no fer el ridícul... No hi ha manera. Però la sorpresa és que aleshores no es decideix de fer una votació i deixar l'ignorant en minoria, sinó que guanya ell. Ai caram!
Aquesta sarsuela, de totes maneres, és representativa de com van aquestes coses. De primer, una diputada valenciana, Isaura Navarro, d'Esquerra Unida, ha de recordar a la mesa del Congrés, que és on es discutia això, que hi ha més llengües a banda la castellana (també hi ha més diputats del país, però sembla que no hi havien pensat). Aleshores apareix un personatge, que ja és una caricatura d'ell mateix, Ignacio Gil Lázaro, que fins i tot dins el PP és considerat excessiu pels numerets 'hiperblaveros' que organitza cada dos per tres, sovint tan ridículs com aquest. I la cosa sorprenent és que la mesa del Congrés li diu poc menys que és boig, però acaba donant-li la raó i decideix que o cinc versions o cap, i la cosa acaba que cap.
Vejam: mirem qui hi ha a la mesa del Congrés. Hi ha el president, quatre vice-presidents i quatre secretaris. Que ara mateix són Manuel Marín, Carmen Chacón i Jaime Barrero pels socialistes, Jordi Vilajoana per Convergència i Isaura Navarro per l'Entesa - Esquerra Unida. És a dir cinc diputats que veuen clara la unitat de la llengua, tres dels quals són, a més, catalanoparlants. I al davant hi ha quatre diputats del PP, dos dels quals, si més no (segons que m'expliquen), es negaven obertament a seguir la bogeria del seu company de grup. És a dir: set contra dos o, en el pitjor dels casos, cinc contra quatre. Com és que aleshores guanya la posició més absurda? I extraordinàriament absurda en aquest cas! Com és que, a ningú, no se li va ocórrer de fer una votació? Com pot prosperar una animalada com aquesta? I repetesc que és significativa de totes les coses que han passat fins ara. L'argument final ha estat de no molestar els valencians. Però, quins valencians? Gil Lázaro, que no usa en públic la llengua dels valencians ni sota amenaça de tortura? O Isaura Navarro que manté un comportament digne? Per què el consens és de donar la representació dels valencians a un putxinel·li patètic per comptes de donar-la a una valenciana que és tan diputada com ell? Per què sempre hem de conformar-nos els valencians que usem la nostra llengua i no es pot plantar cara a un senyor que, és una obvietat monumental, se'n fot de la llengua i que només vol gresca i provocar? Ni en un cas tan flagrant com aquest la resta de diputats no és capaç de parar-li els peus? Què van dir la senyora Chacón i el senyor Vilajoana? Patètic...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015