Tot esperant els sunnites

Mentre arriben les dades finals sobre les eleccions iraquianes hi ha dues constatacions a fer: la primera és que els insurgents no van aconseguir d’enfonsar la jornada, tot i cometre molts atemptats; la segona, que tot depèn ara d’allò que els sunnites faran els mesos vinents. D'aquestes dues constatacions, la primera no era gaire previsible, però la segona és cosa sabuda.
Que els xiïtes i els kurds votarien en massa, no era cap secret. En el cas dels xiïtes perquè els líders religiosos han vist en aquestes eleccions la manera de reivindicar allò que sempre han estat a l'Irac, i que sempre se'ls ha negat: la majoria. I els kurds perquè qualsevol pas que consolide la seua independència de fet és positiu.
S'ha demostrat, això sí, que els insurgents, bàsicament sunnites, no tenen prou força per a penetrar ni dintre el país dels xiïtes ni dintre el país dels kurds.
Però ara, fetes les eleccions, ja veurem què passa.

La nova constitució és un problema per a tothom. L'ha de redactar el parlament que eixirà de les eleccions. Però no pot pas escamotejar la representativitat dels sunnites, que serà molt minoritària i que no correspondrà al seu pes polític real.
I ací és on comencen els problemes. D'una banda, hom no pot sobrerepresentar aquells qui no han volgut participar-hi. Però tampoc no es pot pensar a fer una constitució deixant al marge la minoria sunnita, que ha regit sempre l'Irac i que representa una part important de la població, molt especialment a la capital. Trobar l'equilibri que permeta d’avançar cap a un règim democràtic sense desvirtuar el vot emès ahir serà la clau del futur immediat de l'Irac. Les eleccions han estat un episodi clau i un èxit rotund del nou poder. Però no n’hi haurà pas prou.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet