Valencià - Català

Aquesta setmana l'enquesta de VilaWeb i l'Avui demana si la proposta que algú fa d'anomenar la nostra llengua 'valencià-català' (o viceversa) té sentit. Doncs bé, vull dir que m'ha sorprès la poca receptivitat i l'excès d'adrenalina que molts lectors han demostrat. Jo, que sóc un valencià que sempre m'he proclamat de nació catalana, no hi veig cap dificultat, a discutir la qüestió obertament, sense tensió. Per quin motiu el sol fet de parlar-ne hauria de ser un pas enrere? Per què hauríem de tenir por de parlar-ne?

Aquests darrers mesos he seguit amb molta atenció la polèmica. M'ha semblat que la gran majoria de la gent que proposa d'anomenar 'valencià-català' la llengua ho fa precisament com una estratègia per a bandejar d'una vegada el secessionisme lingüístic, que no és lingüístic, sinó polític. No crec, sincerament, que puguen ser acusats de derrotisme o de liquidacionisme. És veritat que sempre hi haurà indocumentats, molt minoritaris, que renegaran les evidències. Però, si pactar com a denominació de la llengua el terme 'valencià-català' implicara, amb proves concretes, el reconeixement de la unitat de la llengua i la desactivació del secessionisme lingüístic, crec que el pacte fóra sobradament justificat.
El problema, tanmateix, són les garanties. Qui demostra que la denominació no fóra usada per prohibir encara més qualsevol demostració de catalanitat al País Valencià? El doble nom podria dur-nos a una situació com la del gallec i el portuguès, en què l'ús de dos noms per a una sola llengua ha anat tan enllà que avui sembla que únicament els lingüistes més purs hi vegin una sola llengua, sobretot perquè la dinàmica ha estat de separar sempre i sistemàticament l'una cosa de l'altra. Doncs bé, al final, no ens podríem trobar en el mateix cas?
Podríem discutir sobre mesures concretes? Per exemple: jo no crec que siga compatible acceptar el doble nom i alhora redactar una gramàtica o un vocabulari ple de localismes, com fa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Perquè no vull que el 'valencià' acabe com el 'gallec'. En canvi crec que acceptar la doble denominació hauria d'implicar de registrar-la al rang més alt. Puc admetre que s'anomene prioritàriament 'valencià' al País Valencià. Però aleshores demane que la doble denominació (inclòs el terme 'català') conste als estatuts d'autonomia. I que un ús preferent no implique mai la persecució dels altres usos. Per exemple que es permeta legalment a les universitats valencianes de continuar usant l'expressió 'català' o 'llengua catalana', si ho prefereixen. O a mi.
Jo, ara mateix, no estic convençut que siga necessari d'acceptar la doble denominació. Continue preferint el terme 'català' per a designar la llengua a Barcelona i a Bétera, com faig des dels disset anys. No hi veig les garanties que esmentava abans. Però, dit això, benvingut siga el debat. Sempre que tots estiguem disposats a acceptar que els altres (siga qui siga) podria tenir raó i que, en tot cas, no és gaire útil de discutir des d'essencialismes intransigents i que val més fer-ho des del diàleg clar, franc i constructiu. Ho dic, insistesc, des de la meua posició que afirma, per dir-ho a la manera de Nadal Batle, que és perquè sóc català que puc ser valencià.

(PD. Ja sé que és secundari, però i els menoquins? i els del Rosselló? Ep! i els de l'Alcoià? No és tan senzill això del nom...)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet