Opinió

 

<160/169>

Vicent Partal

29.12.2004

Tots els papers. Tots.

La ministra espanyola de Cultura no ha perdut el temps i ha honorat el dictamen de la comissió sobre els papers. Això és un magnífic senyal. La senyora Calvo ha dit que els papers de la Generalitat tornarien i l’hem de creure. Sense oblidar, tanmateix, que el 1995 el govern de Felipe González ja va anunciar una mesura semblant. Ara, alerta!, que en tornen uns, de papers, i que els altres entren en un viatge sense fi.
Cal confiar que el gest ràpid de la ministra indique voluntat política. I que, per tant, els papers privats i els de la resta de les institucions seguiran la ruta marcada per aquest dictamen. Però caldrà estar a sobre els esdeveniments.
Sobretot perquè el retorn d'una part dels papers, per més substancial que siga, no resol el problema. El debat no és d'arxius i arxivers. No és important per això. El debat és important perquè invalida i anul·la la trama legal del franquisme. És això que fa aquesta qüestió tan important. I la impugnació de les lleis i les pràctiques franquistes no es pot fer, o no s'hauria de fer, d’una manera parcial. No es tracta de canviar aquest detall o d'arreglar aquella qüestió. Es tracta de netejar i d’esborrar de la història uns procediments, unes lleis i unes pràctiques basades en un cop d'estat il·legal contra la república i en l'ocupació militar del país i la supressió de les seues institucions. La derrota de la legalitat emergida de la insurrecció franquista és la cosa realment substancial en tot l'afer dels papers de Salamanca. L'arxiu, com reconeixen ells mateixos, es va crear 'per dret de conquesta' (militar) i violant no sols la legalitat del moment, sinó també les normes generalment reconegudes a tot el món. En aquestes circumstàncies, i tenint en compte això, no és raonable pactar res. No hi ha un terme mig d'acord possible. O hi ha una restitució completa, que significaria una victòria completa de la legalitat democràtica, o no. I en aquest darrer cas, un sol paper confiscat que restara a Salamanca fóra una victòria del règim franquista i la política que va imposar.

Mail Obert