La responsabilitat de les empreses periodístiques

El fòrum arribà ahir a la meitat del recorregut. I qualsevol ciutadà corrent hauria dit que hi arribava amb més pena que glòria. Però la immensa majoria dels mitjans tradicionals ho varen aprofitar per a afirmar que anava molt bé. Magnífic. L'estupefacció que vaig sentir em va recordar aquell vell aforisme de la nostra professió que diu: 'No deixes mai que la realitat t'espatlle una bona notícia'. La Vanguardia donava un entusiasmat semàfor verd a l'esdeveniment. A TV3 van anar més lluny i tot. Varen fer parlar, com a representant dels antifòrum, una senyora amb banyador, 'estrangera', que no sabia gaire què deia i que fins i tot semblava un pèl fora de si. Fem-ne caricatura...
Aquestes actituds no són noves i la distància entre els mitjans i la població creix cada dia més. Deguda en bona part a unes empreses i a unes direccions autistes, que solament responen amb entusiasme a la crida dels poders. I a unes redaccions que veuen tot sovint com la realitat es maquilla i cuina als despatxos de dalt. Ni tan sols les trampes consentides sobre les xifres de vendes no poden amagar el divorci entre un país que no entén els seus mitjans i uns mitjans que o no entenen el seu país o sols entenen, i atenen, els qui manen.
En el cas del fòrum la cosa ja és esperpèntica. Els diaris en paper dediquen cada dia pàgines i més pàgines a l'esdeveniment. A un esdeveniment que, com és obvi, interessa poc el personal, que més aviat se'n sent al marge. Però, tant hi fa: pàgines i més pàgines. Vinga pàgines. Si foren pàgines de propaganda, ho podria entendre. Però no les paga el fòrum. Ni això cal. Els diaris de Barcelona i la televisió i la ràdio oficials no paren ni un dia de bombardejar-nos fins a uns extrems ridículs amb el fòrum. Si al final de la festa algú fa el càlcul de quantes pàgines han dedicat els diaris al fòrum i quantes a qualsevol altre esdeveniment de la història recent de la ciutat, el resultat serà d'espant. I no és justíficat. La realitat, en aquest cas i en molts altres, no es correspon amb la realitat publicada. Entenc que els responsables polítics d'aqueixa cosa n'estiguen contents, de tot això. Però, als professionals del periodisme, ens hauria de preocupar molt aquesta situació, perquè indica fins a quin punt la independència dels mitjans, a casa nostra, és més aviat un eslògan rebregat.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet