Opinió
-
Castells al Congrés: una esperança
Vicent Partal
15.07.2004
-
Quan les bases diuen no
Vicent Partal
12.07.2004
-
Valencià - Català
Vicent Partal
02.07.2004
-
Pot canviar Canal9?
Vicent Partal
01.07.2004
-
Torna el Quebec
Vicent Partal
30.06.2004
-
Europa com a raó per a la unitat
Vicent Partal
28.06.2004
-
Per què no ha de declarar Aznar?
Vicent Partal
23.06.2004
-
Maragallades
Vicent Partal
22.06.2004
-
La transició, encara
Vicent Partal
18.06.2004
-
Un milió de gràcies a les xiques que van plantar cara a Garzón al Fòrum
Vicent Partal
17.06.2004
-
Ní thuigim Brian (No t'entenc Brian)
Vicent Partal
15.06.2004
-
On va el futbol?
Vicent Partal
10.06.2004
-
Premiats d'Honor
Vicent Partal
09.06.2004
Vicent Partal
11.05.2004
Preparant l'escac i mat
Maragall i Carod-Rovira deuen sentir-se estranys quan són l'un davant l'altre, sense intermediaris. Maragall sap que sense Carod no seria president, i que, d'alguna manera, està a les seues mans. Carod també sap que el seu partit ha quedat enganxat al govern i que la famosa clau que va ensenyar fa temps, ja només pot obrir aquell pany del Tinell. Però, per damunt de tot, Maragall i Carod saben que d'ací a tres o quatre anys hauran de confrontar-se de manera directa. I estic segur que els seus moviments, en qualsevol taula que seuen cara a cara, com ahir, ho tenen molt en compte.
Cal convenir que no és una situació senzilla ni habitual. En les pròximes eleccions, si no canvien gaire les coses, hi haurà tres candidats amb possibilitats d'arribar a la presidència de la Generalitat de Catalunya: Artur Mas, Pasqual Maragall i Josep-Lluís Carod-Rovira. Mas té un paper definit: va guanyar les eleccions i ha de fer al parlament tota l'oposició que crega convient. Maragall fa de president i deu tendir a estar per damunt del bé i del mal, però no pot abaixar la guàrdia. Carod, mentrestant, pensa a trascamar el país de cap a cap i disputar els vots als altres dos. Però, amb Maragall, és molt més complicat perquè hi comparteix govern. Per això qualsevol discrepància, per menuda que siga, tots dos ja deuen pensar a servir-se'n un dia per fer la jugada mestra que prepara l'escac i mat que necessiten per al 2007. Tots dos.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015