Opinió

 

<160/169>

Vicent Partal

11.05.2005

Nuclears? Insegures no, gràcies.

Quan Felipe González va arribar al poder una part de l'esquerra va deixar de dir i reivindicar algunes coses, alguns 'no', que havien estat indiscutibles fins aleshores. Un dels 'no' que més ràpidament va desaparèixer, o que va minvar molt i molt, va ser el 'no' a les centrals nuclears. Com si no existiren, com si s'hagueren fos. Fins i tot es va donar la paradoxa que l'home que havia portat la primera, Duran Farell, acabà els seus dies reclamant-ne el desmantellament, quan l'esquerra des del poder les defensava. I les defensa.
Però ara a Vandellòs hi ha hagut un accident molt greu. I això ens hauria de recordar que les tenim ací, les centrals, a Vandellòs, a Ascó i a Cofrents, i que són tan perilloses avui com l'any 1976, o més. Cal tornar a obrir el debat.

Cal fer-ho perquè ara hem sabut que el CSN va permetre que la central de Vandellós funcionara amb una seguretat clarament rebaixada, per sota dels límits. No se n'entèn el perquè, però segurament que hi contribueix molt que l'opinió pública haja afluixat tant la pressió contra les nuclears. Quan el carrer hi bregava contra, el control era molt més alt. Però ara no hi ha pressió. Tan poca que, quan fa unes quantes setmanes Greenpeace va protestar a la central mateixa, semblava més una mania del grup ecologista que no res més. I tanmateix la gravetat de l'incident és molt notable.
Podem discutir, com passa a tot Europa, si hem de tenir energia nuclear o no. El debat, si no és trampós en favor de cap d'aquestes dues opcions, és interessant. I segurament que acabarem discutint si volem continuar gastant energia sense aturador o no. I si la resposta és positiva segurament que no ens tocarà cap més remei que acceptar l'energia nuclear. Segurament. Però ni el més fervent partidari de les nuclears no les acceptaria, sense una garantia total de funcionament, amb els estàndards més grans de seguretat i de fiabilitat possibles. L'incident de Vandellòs, del qual ara comencem a saber alguna cosa concreta, fa sospitar que no és aquest el cas. És a dir, que som davant un problema greu. I ara no el podem pas arraconar una altra vegada, com el 1982.

Mail Obert