Menys 'constitucionalisme', menys pla

Les eleccions d'ahir obren una nova etapa a Euskadi, més confusa, però qui sap si no més productiva al cap i a la fi. El País Basc ha votat en una clau tan sobiranista o més que no fa quatre anys, però el Pla Ibarretxe restarà aparcat. La suma dels vots sobiranistes (PNB-EA, PCTB i Aralar) és ara d’un 53,4%, un punt més que no el 2001. Però, si hi afegim els vots d'Ezker Batua, tenim un panorama on un 58,8 dels votants bascos (que no és poc) reclama més autogovern i una relació diferent amb Espanya. A la legislatura anterior el Pla Ibarretxe era la plasmació clara d'aquesta voluntat, però ara el retrocés del PNB sembla que obligarà a aparcar-lo. De totes maneres, si se sumen totes les forces sobiranistes, el nou projecte serà molt més dur encara, perquè Batasuna així ho exigirà. Però, si el PNB opta per entendre's amb el PSOE, el preu serà el pla del lehendakari.

Resta encara una possibilitat, que seria un pacte entre Batasuna i el PSOE. ETA al principi de la campanya va anunciar la voluntat de negociar la fi de la violència, i el PSOE ha deixat que Batasuna es presentara a les eleccions, amb un nom diferent, igual que fa quatre anys, quan també es va presentar amb un altre nom diferent. És casual? El PSOE ha actuat d'aquesta manera per impedir una majoria absoluta del PNB, o hi ha alguna cosa més al darrere? És cert que amb la suma de l'esquerra basca, de tota, no n’hi hauria prou encara, i que resultaria molt difícil d’explicar una aproximació entre el PSOE i Batasuna-PCTB a les parròquies respectives, després de tantes coses que han passat. Però també ho és que a les files de Batasuna avui hi ha més odi al PNB que no a cap altre partit. Perquè l’acusen d'haver-se apropiat els ajuntaments que Batasuna hagué de deixar quan fou il·legalitzada i de voler fer una mena d'opa contra tot el nacionalisme. I és cert que l'estratègia ‘a la catalana’ (de dividir el bloc nacionalista i enfrontar-lo), els resulta molt positiva, als socialistes espanyols.
És una especulació? Segurament que avui tot són especulacions. I és molt possible que fins que no s’haurà constituït el parlament basc no sabrem amb prou certesa com anirà la pròxima legislatura basca. Podria governar l'actual tripartit més Aralar, amb la complicitat o bé de Batasuna o bé del PSOE. I aquesta sembla l'opció més raonable. Podria haver-hi un pacte de govern entre el PNB i el PSOE, que significaria un canvi de rumb i un retorn a una situació de molta estabilitat, ja provada al País Basc. Però també podria haver-hi un govern decididament sobiranista, amb 39 o 42 escons, un malson per a Espanya que des del PSOE es descarta rotundament, per algun motiu.
Finalment cal destacar que els nou diputats del Partit Comunista de les Terres Basques són una contestació directa de les tesis antidemocràtiques defensades pel PP i el PSOE des de fa vuit anys, especialment aquests últims quatre. Tota l'allau de desqualificacions, impugnacions, il·legalitzacions i persecucions han donat aquest resultat. Hi ha un 12,5% de la societat basca que, seguint la lògica aznariana, és d'ETA.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet