Opinió
-
Cal fer sortir els maltractaments de l'àmbit privat
Vicent Partal
08.10.2004
-
El problema és més amunt
Vicent Partal
07.10.2004
-
Manuel Fraga a Sud-àfrica
Vicent Partal
06.10.2004
-
Alguna cosa més que un referèndum
Vicent Partal
05.10.2004
-
Prohibit prohibir?
Vicent Partal
04.10.2004
-
Alerta amb un estatut 'fosc'
Vicent Partal
21.09.2004
-
La dreta valenciana torna on ha estat sempre
Vicent Partal
20.09.2004
-
Detencions al Raval
Vicent Partal
17.09.2004
-
Coses que haurien de canviar des d'ara
Vicent Partal
16.09.2004
-
Tombeu Zapatero
Vicent Partal
15.09.2004
-
El llibre de Bay i Dunnigan
Vicent Partal
14.09.2004
-
Rafael Subirachs
Vicent Partal
13.09.2004
-
Nosaltres sí que som discriminats!
Vicent Partal
10.09.2004
Vicent Partal
13.09.2006
Una victòria
Ahir José Montilla va fer una conferència a Barcelona. Era un acte convocat a consciència, molt preparat, i Montilla va començar explicant que hi havia gent a Madrid que li recomanava de no deixar la comoditat del ministeri per la incertesa de la campanya. I Montilla va dir que a Madrid no ho entenien, però que per a qualsevol polític català ser president del seu país era la cosa més important.
Deixe de banda el lògic oportunisme electoral que puga haver-hi en la frase, però sentir això és un èxit del país. Que qualsevol polític, no sols els nacionalistes, considere de la màxima importància ser el president del país és un gran què.
Ho mire, ho reconec, amb una certa enveja, des de la perspectiva valenciana. Al País Valencià hem vist dos presidents de la Generalitat (Joan Lerma i Eduardo Zaplana) convertits després en ministres espanyols i ben cofois de ser-ho. Un del PSOE i un del PP, tots dos convençuts que era molt més important ser ministre a Madrid que no ser president de la Generalitat. I ací dalt, en canvi, passa al revés: Montilla abandona un ministeri potent per ser president de la Generalitat i defensa públicament que això és la millor cosa que pot fer.
D'això, d'aquesta actitud de Montilla, jo no crec que calga fer-ne cap bandera. Si voler ser president de la Generalitat per damunt de qualsevol altra cosa és normal, si tothom, tots els partits, ho considera normal, doncs ja està, és magnífic. Però, tan acostumats com estem a recaragolar-nos en els problemes que tenim, quan passen coses com aquestes potser també les hauríem de celebrar, crec. Com una victòria que és, per a tot el país. No solament per a aquest partit o aquell.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015