Opinió
-
Repsol... i la resta
Vicent Partal
29.10.2004
-
Quan els governs van contra el parlament
Vicent Partal
28.10.2004
-
Un dia normal. Normals per un dia
Vicent Partal
26.10.2004
-
Bon cop de bit!
Vicent Partal
25.10.2004
-
A Macau, tot mirant cap a Fresno
Vicent Partal
23.10.2004
-
Pressupostos
Vicent Partal
22.10.2004
-
Alerta americana
Vicent Partal
20.10.2004
-
Imatge i legitimitat de la monarquia
Vicent Partal
19.10.2004
-
La concòrdia del tripartit
Vicent Partal
16.10.2004
-
Disbauxa a Brussel·les
Vicent Partal
14.10.2004
-
Quatre gats
Vicent Partal
13.10.2004
-
José Bono ret homenatge a un nazi
Vicent Partal
12.10.2004
-
El suport de Carles d'Anglaterra al gaèlic escocès
Vicent Partal
11.10.2004
Vicent Partal
13.09.2006
Una victòria
Ahir José Montilla va fer una conferència a Barcelona. Era un acte convocat a consciència, molt preparat, i Montilla va començar explicant que hi havia gent a Madrid que li recomanava de no deixar la comoditat del ministeri per la incertesa de la campanya. I Montilla va dir que a Madrid no ho entenien, però que per a qualsevol polític català ser president del seu país era la cosa més important.
Deixe de banda el lògic oportunisme electoral que puga haver-hi en la frase, però sentir això és un èxit del país. Que qualsevol polític, no sols els nacionalistes, considere de la màxima importància ser el president del país és un gran què.
Ho mire, ho reconec, amb una certa enveja, des de la perspectiva valenciana. Al País Valencià hem vist dos presidents de la Generalitat (Joan Lerma i Eduardo Zaplana) convertits després en ministres espanyols i ben cofois de ser-ho. Un del PSOE i un del PP, tots dos convençuts que era molt més important ser ministre a Madrid que no ser president de la Generalitat. I ací dalt, en canvi, passa al revés: Montilla abandona un ministeri potent per ser president de la Generalitat i defensa públicament que això és la millor cosa que pot fer.
D'això, d'aquesta actitud de Montilla, jo no crec que calga fer-ne cap bandera. Si voler ser president de la Generalitat per damunt de qualsevol altra cosa és normal, si tothom, tots els partits, ho considera normal, doncs ja està, és magnífic. Però, tan acostumats com estem a recaragolar-nos en els problemes que tenim, quan passen coses com aquestes potser també les hauríem de celebrar, crec. Com una victòria que és, per a tot el país. No solament per a aquest partit o aquell.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015