La dreta valenciana torna on ha estat sempre

Quan Eduardo Zaplana va deixar el càrrec de president de la Generalitat Valenciana per anar-se'n a Madrid, a València va semblar que s'acabava la pitjor etapa de la història de la principal institució del país. Després d'un breu parèntesi Francesc Camps era nomenat president de la Generalitat i tots vàrem creure que alguna cosa canviava de debò. El seu tarannà i el de qui fou nomenat conseller d'Educació i Cultura, Esteban González Pons, eren aparentment als antípodes del de Zaplana. Semblaven dialogants, més o menys tolerants, oberts a una certa valencianització de la vida pública, disposats a intervenir en el desgavell de Canal 9... Semblava. Va ser un miratge més que res. I en paral·lel a la rebel·lió dels zaplanistes i a la lluita oberta pel poder Camps i Pons han començat a situar-se a l'extrema dreta, que sembla que és l'espai natural del PP valencià.
Ho han fet en una qüestió darrere l'altra. La proposta d'Euroregió, no la volen ni sentir, i això que aquesta vegada els potents empresaris valencians han fet arribar al carrer de Cavallers notetes avisant que no es pot perdre aquest tren. I la traca del Cas Moratinos ha estat digna de les pitjors èpoques de Zaplana. És cert que el PSOE ha comès un error garrafal que deixava els socialistes valencians en una incomoditat manifesta. Però les formes i les maneres han sobrepassat tot allò que es podia esperar. La veritat és que el debat feia passar una certa vergonya, amb acusacions des de la bancada popular extremadament pintoresques (van arribar a dir a Pla que havia acudit al gran incendi forestal de Nàquera a veure si es cremava tot...) La decepció, doncs, és total. I la preocupació perquè el País Valencià, trenta anys després, continua sense una dreta moderada, raonable, europea i presentable.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet