Pressupostos

El govern Zapatero aprovarà els seus primers pressupostos. Amb els vots d'Esquerra Verda i d'Esquerra Republicana. Ahir a última hora va haver-hi fins i tot corredisses a les Corts espanyoles amb els republicans que volien presentar una moció a la totalitat, que després volgueren retirar, infructuosament, encara que la retiraran avui. Per a valorar l'acord caldrà veure'l. Però ahir va haver-hi un detall que em va neguitejar: quan el PSOE no veia les coses clares, va cridar CiU. Deu ser còmode de saber que sempre hi ha un català que et traurà les castanyes del foc...
Aquesta imatge de Rubalcaba telefonant als diputats de CiU per demanar-los, sembla, si podria arribar a un acord amb ells, en el cas que no hi reeixiren amb Esquerra, em va resultar desagradable. No perquè el PSOE no tinga dret a fer la puta i la ramoneta tant com vulga, que sí que en té. No és això que em molesta. Allò que em molesta és la sensació agredolça, de mercat persa, que sembla oferir el nacionalisme català a qui mana a Madrid.
Durant molts anys el PSOE o el PP han sabut que, si no tenien majoria absoluta, s'havien d'entendre amb CiU i el PNB. I aquests partits aplicaven la política del 'peix al cove'. Ara aconseguesc això, ara en trec allò, i anem fent que qui dia passa any empeny. El canvi, substancial, que aparentment hi ha en aquesta legislatura és que no hi ha un sol grup català potent al Congrés, sinó dos. I el resultat, sembla, és que els qui manen a Madrid, en aquest cas el PSOE, es dediquen aparentment a jugar a pòquer amb tots dos. Encantats de la vida! CiU serveix per pressionar Esquerra i Esquerra, per pressionar CiU. I qui n'ix més beneficiat és el PSOE.
Hauria pactat CiU amb el PSOE, si Esquerra s'haguera plantat del tot? Supose que sí. Haurien colat un gol per l'escaire al tripartit, i amb això n'haurien tingut prou, m'imagine. I ERC ha aconseguit res substancial, més que allò del 'peix al cove'? Haurem d'esperar a llegir el detall de l'acord per saber-ho, encara que per les primeres informacions que tenim no ho sembla. Sembla, això sí, que el republicans van aguantar sense immutar-se pressions de pinxo com ara amenaces de convocatòries immediates d'eleccions al Principat i Espanya. Però la diferència qualitativa (no la quantitativa) entre la negociació d'ERC amb el PSOE i les que feia CiU amb el PSOE o el PP, jo no l'acabe de veure... Potser és que no n'hi ha d'haver i que els pressupostos solament són això: estirar per veure d'on cauen més diners i refinar algunes sensibilitats. No ho sé.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet