Opinió
-
Del dia que ara esmente, guardeu-ne memòria
Vicent Partal
25.04.2005
-
Francòfons? Bien sûr...
Vicent Partal
21.04.2005
-
La legislatura de la pau
Vicent Partal
20.04.2005
-
Menys 'constitucionalisme', menys pla
Vicent Partal
18.04.2005
-
La dignitat de tothom
Vicent Partal
15.04.2005
-
De monarques, països i periodistes
Vicent Partal
13.04.2005
-
Beiras
Vicent Partal
12.04.2005
-
Jeniffer Cros, per exemple
Vicent Partal
11.04.2005
-
Un estat (ni que siga petit)
Vicent Partal
07.04.2005
-
Dol amb mesura
Vicent Partal
06.04.2005
-
Les contradiccions que deixa Joan Pau II
Vicent Partal
04.04.2005
-
Sobre Terri Schiavo, amb respecte
Vicent Partal
01.04.2005
-
Revistes
Vicent Partal
30.03.2005
Vicent Partal
29.07.2008
Sort, Oleguer
En el nou Barça de Guardiola sembla que no hi ha lloc per a l'Oleguer. Per això ha triat el camí de l'Ajax, un dels grans noms del futbol mundial, l'equip de Cruyff, la màquina de fer futbol de Michels, l'afecció que encara avui recorda a cada partit els jueus del barri, assassinats pels nazis, el club de l'impressionant Amsterdam ArenA. Espere i desitge que tinga sort, siga feliç i jugue de gust.
Oleguer ha estat i és un jugador molt correcte, molt intel·ligent. No és un 'crack' de fantasia, però compleix bé el seu paper, sap fins on pot anar i no estalvia esforços per a arribar-hi. Però, dit tot això, per a molts de nosaltres Oleguer serà sempre una persona essencial per la seua actuació cívica, tan distinta de la dels futbolistes habituals.
A l'Oleguer, hi ha qui no li ha perdonat les seves preses de posició polítiques, la seua capacitat intel·lectual, la seua fidelitat a les idees i als principis que té com a ciutadà. És evident, en aquest sentit, que havia esdevingut una diana dels camps més espanyolistes i això no l'ha ajudat gens. Però cal dir que també som molts els qui l'hem valorat especialment per això.
I ara ha arribat el moment de dir adéu a can Barça. I en aquest context vull dir que m'agradaria que es poguera acomiadar com cal; perquè és un símbol i perquè és i ha estat un bon futbolista d'equip. Crec que seria just que algú ens deixara aplaudir-lo per darrera vegada al camp del que segur que sempre serà el seu equip del cor. I seria molt agradable de desitjar-li un bon viatge futbolístic. I dic futbolístic perquè el ciutadà Oleguer estic segur que sempre continuarà al nostre costat, des d'Amsterdam o des d'on siga, preocupat per nosaltres, solidari i decidit. Que aviat és dit.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015