Opinió

 

<150/169>

Vicent Partal

25.10.2005

Milhomes Zapatero

A Itàlia aquest setembre es va estrenar un film documental contra Berlusconi, titulat 'Viva Zapatero'. A banda la broma pseudo-mexicana del títol, Zapatero representa, en aquest film, el polític honest, capaç de pensar per si sol i de transformar, d'acord amb la seva consciència, les realitats, per més petrificades que semblen. Parla del Zapatero que retira, amb l'aplaudiment de tothom, les tropes de l'Irac, o del Zapatero que, amb l'aplaudiment de tothom, instaura el dret dels homosexuals de contraure matrimoni. Ahir en llegint el document en què el PSOE detalla com retallarà l'estatut català no vaig poder estar-me de pensar què n'havia quedat d'aquell milhomes. Molt valent amb els americans i amb els homòfobs i un covard davant la fúria anticatalanista dels seus compatriotes. Caram de Zapatero...!

La primera opinió que vaig tenir de José Luis Rodríguez Zapatero, me la va donar qui aleshores era president del govern balear, Francesc Antich. En una reunió amb alguns altres periodistes a Palma, mentre sopàvem a peu dret, Antich, que havia estat company de Zapatero al Congrés, va ser rotund: 'És com l'Aznar, un castellano viejo...'. Reconec que aquests mesos he pensat que Antich havia exagerat i que el Zapatero de bon tarannà era una altra cosa. Ahir ho vàrem veure: ni nació, ni finançament, ni blindatge de les competències, ni ben res. Trinxar l'estatut i avant. Tremolar com un flam davant l'onada feixistoide de l'espanyolisme, ell que tan valent era amb la Casa Blanca i l'església més ultramuntana... Com pot ser que un mateix personatge s'opose a uns fets amb tanta valentia i, en canvi, s'intimide tan ràpidament quan es tracta de defensar-nos? L'explicació, em sap greu, és aquella frase que no se sap ben bé si era de Josep Pla o de Joan Fuster: 'No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres'. I aquest, Zapatero, és, a més, un solemne mentider. O és que ja no ens recordem de què va dir al Sant Jordi?

Mail Obert