Opinió

 

<150/169>

Vicent Partal

28.07.2005

Agatha for president

Per algun racó de casa dec tenir un llibre d'entrevistes, i n'hi ha una de les poques que feren a Agatha Christie. Com que no el trobaré, explicaré què hi diu, més o menys, de memòria: 'Una bona novel·la ha de convertir en assassí el personatge menys obvi, però sempre a l'última pàgina'. Ignore si la classe política és gaire lectora de la senyora Christie o gens, però la setmaneta que ens enfloquen entre tots amb l'estatut, ni ella no l'hauria escrita més complicada.
Ahir, com qui diu, es va reunir tothom amb tothom. Demà s'ha de votar l'estatut a la comissió. I avui no sabem què votarà pràcticament ningú. El PP dirà que no. La resta 'connais pas'...

El simple relat cronològic dels fets ja és saborós. Partim d'un moment en què CiU s'absté a la ponència, el tripartit hi vota favorablement i el PP diu que no. De sobte, enmig d'una operació de retallada brutal del text, empresa pels socialistes, ERC i CiU deixen les diferències de banda i decideixen de votar junts una fórmula beatífica de blindatge competencial, emparant-se en els drets històrics. Una brometa, comparada amb la derogació del Decret de Nova Planta que proposen PSOE i PP al Regne de València. Però suficient perquè el PSC diga de sobte que votarà que no. Un cas segurament únic en la història del món polític: el partit del govern votarà no a la constitució proposada pel seu president. I aleshores vinga reunions. I CiU que diu que potser s'ho repensarà. I ERC collant el PSC. I Saura de banda a banda, 'viento en popa a toda vela'... De fet, els únics que s'han perdut la festa són els del PP. La resta han passat (i de retop, els qui observem la cosa pública) un dels dies més distrets d'aquests darrers anys.
El resultat és un desconcert notable. Ningú no sap gaire bé què ha passat. Tothom riu nerviosament invocant la teatralitat de la política, però el fet cert és que divuit mesos després ningú no es fia de ningú. Un guió perfecte per a una bona novel·la negra.

Mail Obert