Opinió

 

<150/169>

Vicent Partal

28.06.2005

Música descarregada

El Tribunal Suprem dels Estats Units va prendre ahir una decisió important sobre les descàrregues de música via internet. Va dictaminar que les webs que permeten la descàrrega de música sense tenir tots els permisos necessaris són responsables dels possibles actes delictius que els usuaris puguen fer. El primer dels quals és d’escoltar la música sense pagar. El debat torna a obrir-se. Les empreses del món de la música fa anys que intenten de trobar un espai que, sense restingrir les possibilitats que obre internet, no conculque els drets d'autor. No sembla una tasca senzilla.

No seré jo qui discutirà els drets d’autors i productors. És evident que en tenen i que tots els hem de respectar. Però una interpretació excessivament restrictiva de què són i representen aquests drets, fins i tot es pot girar contra ells. En el cas que ens ocupa, si una web emet una cançó com si fóra una ràdio (no a guisa de descàrrega) i algú la copsa amb un software de captura de so i la fa circular, la web en qüestió se’n pot considerar responsable. Posar tants límits és un contrasentit. Perquè, si continuen així, al final haurien d'anar, per exemple, contra les ràdios pel fet d’emetre música que pot ser enregistrada. Cal un exercici important per a repensar el negoci i com es fa. I crec que és necessari que el món de la música, una part important d’aquest món, canvie el xip i deixe de mirar internet com una mera amenaça. O pararà boig.

Mail Obert