Opinió
-
Per què m'agrada la 'via Claver'
Vicent Partal
09.12.2014
-
Compte amb Roma
Vicent Partal
05.12.2014
-
L'arrel del debat
Vicent Partal
04.12.2014
-
I tan lluny com som…
Vicent Partal
03.12.2014
-
El partit del no
Vicent Partal
02.12.2014
-
Un procés, també, als partits
Vicent Partal
01.12.2014
-
Un any en negre
Vicent Partal
28.11.2014
-
Millorar l’acord
Vicent Partal
27.11.2014
-
La clau no són els partits, és la gent
Vicent Partal
26.11.2014
-
El compromís de Compromís
Vicent Partal
25.11.2014
-
La credibilitat està en els detalls
Vicent Partal
24.11.2014
-
I si el partit del president no és cap partit?
Vicent Partal
21.11.2014
-
Rajoy és l'antipolítica
Vicent Partal
20.11.2014
Vicent Partal
16.07.2015
Les tres explicacions que no entendran mai
La configuració de la llista per la independència ha desfermat l'eufòria entre els independentistes i uns nervis més que evidents entre els qui hi són contraris. Era previsible i forma part de la normalitat dels debats democràtics. Però, deixant de banda l'eslògan fàcil i la consigna partidària més tancada, em sembla que no entendre què significa aquesta llista és un senyal de miopia política espectacular. O de por. Potser no ho entendran mai perquè no ho volen entendre, però deixeu-me remarcar tres fets que em semblen històrics.
1. És una llista que des d'avui ja fa el demà.
Aquell eslògan de l'odi a Mas i que tots són uns neoconservadors perquè comparteixen lloc amb ell s'ha completament desactivat amb la llista presentada ahir. Però no perquè Romeva, Forcadell i Casals siguen utilitzats per un pervers malvat que els manipula i ells siguen tan babaus de deixar-s'ho fer. No. La qüestió —i que n'és, de penós, sentir segons quines opinions— és una altra: si una cosa fa aquesta llista és marcar la ratlla entre el passat i el futur. El pròxim govern simplement no podrà ser un govern 'neocon' —ni que ho volgués el president Mas, que no crec pas que ho vulga, a hores d'ara. El pròxim govern no serà el govern de CDC. Ni tan sols el govern de CDC i ERC. Serà un govern molt més plural i probablement molt més decantat cap a l'esquerra que no ho seria un govern de segons quines esquerres. No és la llista que es deu a Mas, és Mas que es deurà als qui votaran la llista.
2. És la llista d'una nació, no la llista d'uns quants
Una altra volta la incomprensió d'alguns és ben meritòria. La nació som tots, és clar: els qui votarem aquesta llista, els qui votarem l'altra llista independentista i els qui votaran contra la independència. Però aquesta llista, més que cap, representa la voluntat de ser una nació, de tots. Perquè totes les nacions, quan cal, quan la història truca a la porta, superen les diferències ideològiques circumstancials, pel bé comú. I és pel bé comú que emergeix aquesta llista tan poderosa. Hi caben demòcrata-cristians i anticapitalistes, socialistes i liberals, tots de bracet. I hi caben no pas per un romanticisme estúpid, sinó perquè no hi ha cap més manera de salvar la nostra societat que no siga aconseguint la independència. Avui no podem fer un país millor si abans no el fem independent —ja ho hem provat de totes les maneres i no ens n'hem sortit. I és això, sobretot això, que entenen tots els qui no han tingut ni tindran cap inconvenient a unir-se generosament al projecte comú. Això que anem bastint des d'ara mateix va molt més enllà del projecte de cap partit i de cap ideologia.
3. És una llista per a entusiasmar, per a retornar la credibilitat de la política
Això no ha estat fàcil. Ni en el somni més gran no m'havia imaginat que poguéssem arribar on som i que els nostres polítics —Mas, Junqueras, Romeva…— serien tan generosos i tan capaços d'avantposar la llibertat de tots. En aquest món en què la política s'ha desprestigiat tant per la incapacitat de construir, ací teniu la prova que és possible. I tant com sí que es pot. Ens han demostrat que els polítics saben posar-se al servei del poble i atendre la reclamació que els fem. S'ha demostrat que no hi ha barreres prou altes quan l'objectiu és ambiciós, net i clar. S'ha demostrat que el somriure és una arma poderosa i que el sentit comú, quan s'imposa, és una eina insuperable. I s'ha demostrat que contra la confrontació com a tesi pot triomfar la construcció com a tesi. Els grans moments de la història de totes les nacions de la Terra han estat així i ara ens toca a nosaltres.
Com va escriure l'Estellés, la pàtria la farem lliure, lluminosa i alta. I ara és l'hora.
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Secundí Mollà
Sense entrar en massa detalls aquesta llista té una sèrie de característiques que la fan realment virtuosa. En ella hi són presents l’europeisme, el món associatiu, els moviments de base, la sensibilitat social, l’experiència política, per suposat la societat civil, els valors més representatius dels principals partits, la generositat de tots -fins i tot la de les CUP que sense ser-hi també formen part, des de la seva especificitat, d’aquest procés- i la transversalitat més absoluta.
En definitiva, aquesta llista tan nostra, (i que no us càpiga dubte: mai més cap llista serà tan nostra com ho és aquesta) reuneix les característiques que hom en podria exigir en un moment de tanta transcendència històrica. Només cal veure sinó, les reaccions i el desconcert que ha generat en àmbits no independentistes.
I en fi, pels que ja desesperàveu... en el nostre mite de la creació, Déu va fer el món en sis dies, i el seté va descansar. Bé ens està, doncs, que els homes, que mai no seran déus, facin aquest acord en sis mesos i el seté no puguin ni descansar.
Ara sí. Com diem a València quan comença la partida: Cavallers, va de bo.
Josep Joan Aguilera
Des de fa temps, de fet des de que Carme Forcacell i Muriel Casals es van i,plicar tan bé i amb tal grau de suport popular (no he trobat ningú que en parli negativament) que creia que haurian de posar-se al servei del pais , de la gent que no enteniem com era que els polítics no eran capaços de posar-se d'acord com els demanavan tots els independentistes.
Raül Romeva també farà una bona tasca, amb seny i elegància, com ha demostrat sobradament. I el millor de tot és que en tenim molts altres d'igual vàlua.
Pep Vinyals
Un comentari i una pregunta (o dues). El comentari: Tot i que em sembla molt encertat i ben pensat posar al capdavant de la llista a Raül Romeva, entenc perfectament la postura de la CUP. La seva proposta era les plebiscitàries el 27-S i tres mesos després com a molt una convocatòria d'eleccions constitucionals. En canvi ara, els temps s'allargaran massa i faran perdre l'esma i l'il·lusió de la gent. S'ha arribat a parlar fins de divuit mesos !!
I la/les pregunta/es: Perquè encara se segueix parlant de la necessitat de buscar una sortida pactada o consensuada amb l'estat espanyol? Qui ha filtrat aquest informe que diu que la situació més desitjable -i més llarga!- és la de buscar un acord amb Madrid? A aquest pas, no sé que més hem d'esperar.....
Pere Bosch
Apunt al seu bloc personal a VilaWeb: La dreta i el relat guanyador.
Maria Antònia Martí
Molt bona anàlisi de l'efecte de la llista. VilaWeb l'encerta. Ens cal energia... Hem de fer un 11S2015 memorable i el 27S2015, guanyar!
David Ginebra
Tot i que l'absència de la CUP pugui semblar la nota negativa d'aquest acord, en termes d'estratègia electoral podria ser fins i tot positiva. Oferir una llista de la CUP pot fer que els votants més d'esquerres, entre aquesta candidatura i la possible coalició Podemos-ICV-etc., es decantin per votar el que serà una segona llista independentista, mentre que si les opcions haguessin estat llista unitàra vs Podemos (et al.) molts d'aquests vots probablement els hauríem acabat comptabilitzant dins del No a la independència.
Pep Agulló
Comparteixo l’opinió editorial però avui des de la mateixa trinxera resistent he de ser dur amb les CUP.
Quan s’utilitzen els mateixos arguments que l’enemig alguna cosa no funciona companys. Que si el principi d’acord cap el 27-S és una OPA d’en Mas, que si és un èxit d’en Mas (i un fracàs d’ERC, s’enten), que si la “llista d’en Mas”, que ANC i Omnium ham canviat les regles del joc (a favor d’en Mas, s’enten), etc, etc. ¿No heu acceptat que sense un sector de la burgesia catalana implicada en el procés no hi haurà independència? Tanta “finezza” i sentit històric que heu demostrat en els moments decisius i ara actueu com nens malperdedors. No passa res, hi hauran dues llistes, feu la vostra feina i prepareu el 28-S. Ens trobarem tots el 27-S però no digueu el mateix que diran els lerrouxistes de Podemos, els d’ICV-EUA, els de PC,… perquè ells recolliran els vots d’aquests arguments vostres. Sembla que l’ombra de l’esquerra unionista és allargada i ara més que mai cal la intel·ligència que ja heu desmostrat en altres situacions complicades. Sou imprescindibles.
Oblideu personalismes, d’una vegada per totes, ara només hi ha candidats a la “llista” i prou. S’ha negociat, això vol dir que tothom ha hagut de fer renúncies i així ha sorgit l’acord. No cal sentir-se culpable perquè en la vostra ideologia la renúncia tenia un preu massa alt. No hi ha d’haver retrets, cadascú a la seva feina. Mirem endavant, primer guanyar, i després, el 28-S entomar l’escomesa de l’Estat desafiant-lo.
Maria Benitez
Crec que molts encara no som conscients de la magnitud del que està passant. No fa gaire temps que això només era un somni o un eslogan electoral. I ara, per primer cop en molt de temps, i si les urnes acompanyen, té futur. Un futur fet entre tots, perquè la nació és de tots i ha de ser per a tots.
Maria Rosa Guasch
Ara és l'hora de Catalunya. Portem tres-cents anys de lluita per la nostra identitat. Els nostres avantpassats ens han deixat un llegat cultural, un pou d'història que, tot i els traumes soferts, ha quedat i ens ha arribat fins l'actualitat.
Sense ells no es pot entendre on som ara. Sense ells i sense nosaltres no s'hauria arribat on som.
Hem fet feina aquests últims temps per empènyer el procés d'independència. Ara és l'hora d'anar tots junts.
La "llista d'un demà lliure" com l'anomenes, i que s'ha creat i fet públic avui, té encara només cinc persones (els 5 primers). És una molt bona notícia. Tots ells són clau per obrir els ulls del món i de molta gent que no veia clar on anàvem.
Sabem on anem i hi anem ràpid. Quina sort tenim de poder-ho viure!
Falten dos mesos perquè el President Mas ens convoqui per votar. Estic impacient!
Josep Usó
Estic segur que la llista és molt bona i també que tindrà un resultat extraordinari. Com també la llista de la CUP. I és cert. És una llista del "després". Això es veu de seguida. No és de ningú i és de tots. Engresca, anima i fa augmentar la eufòria. Però ja no és una llista de partits d'avui. Segurament, els nou país tindrà també nous partits. Per sesumir-ho, "càntir nou, aigua fresca".
I són d'antologia els retrets i excuses dels unionistes. Semblen del tot desconcertats. I a setanta dies mal comptats per al 27S. Amb l'onze de setembre com a preàmbul del que vindrà. I, sobre tot, amb el somriure. És poderós, el somriure. Mireu sinó, el somriure de Compromís al País Valencià.
Antoni Carol
Avui és un dels dies més feliços de la meva vida. I jo que em pensava que no podria votar alhora en Junqueras i en Mas... Ara resulta que amb una sola papereta podré votar al mateix temps Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueras... En un sol vot tots aquests cracks (i més que vindran). No es pot demanar més. Una dia de gran felicitat: somriure, sentit comú i política d’alta volada. Felicitats a tots i a treballar molt i amb urgència, ja que es torna a activar el Tic-Tac...
Ramon Martínez Sancho
Tots els independentistes tornem a estar il.lusionats feia massa temps que els politics ens desmotivavem però ara si guanyarem!
Almar Bosch
Felicitats. Una vegada més, lucid i entenedor. Nomes veient les reaccions PPPSOE ja esta tot dit. Votarem i guanyarem!!
Eduard Zanuy
L'Editorial de demà, és un bon reconeixement a molts anys de lluites i una ben clara aposta pel futur. Per un futur ple d'esperança pel país, Catalunya, i la resta de la societat humana que intenta conviure en el nostre planeta.
Laura Cendrós
Gràcies a tu també, Vicent per aquest moment històric. Gràcies pels moments d'optimisme que ens has donat quan crèiem que tot estava perdut. Ara a treballar fort per arribar a tocar la llibertat. Encara tenim molta feina, com bé dius tu.
Jordi Camprubí
Estic content amb el resultat final de les converses que han durat unes quantes hores. M'agrada aquesta llista. Em sembla penós veure en el TN vespre les declaracions de la senyora Camats, els d'iniciativa ara treuen pit ves per on, per no parlar de les declaracions del senyor Iceta i de la senyora Camacho sempre previsibles.
Josep Blesa
Fa riure el pantaix i desencaix d’alguna cara. El desencaix del tutoratge dolorós d’una certa gent que perd el guiatge. En un país on tothom engatjat en l’esdevenir de la nostra societat ens ha tocat fer molts papers de l’auca.
Una llista que incorpora el recolzament des de Lluís Llach a De Gispert i tot el que hi ha al mig. Una altra llista trenada de factor social que no serà gairebé menys potent que anirà des de Baños, Oliveres o Delgado. On les bromes interfàsiques del “dret a decidir” a pelar-se-la, o no, ja no tenen cabuda ni encaix.
A la fi tenim el marc que fa mesos vam esbossar en aquella final de futbol a un partit: dues llistes independentistes netes, una llista de subalterns neta (PP+Construïm+PSOE+Colonos+PC) i una quarta farcida de “birdbrained” que no s’ha adonat que “empecinados en la maldad del Presidente Más” sols fa d’esquer amagant l’ham que finiquite el lerrouxisme que els agombola per sempre més.
Seran els nostres estimats, o no, pied-noirs reus dels Sánchez-Iglesias, bo i traint els seus votants nostrats.
Joan Ortí
A vegades passar uns dies d’incertesa i de tristesa van be per copsar amb mes alegria i adornar-te ben despert que el país està realment ben viu, malgrat algunes reaccions encara avui amb un to partidista i sectari, la nostra Nació va unida cap a la llibertat. L’entusiasme d’aquest moment no pot distreure’ns de la fita final que no es cap altre que l’anhel de llibertat de tot un poble. Els nostres enemics no restaran de mans plegades, però precisament les seves maniobres, mes que ser una por o una amenaça ens portaran definitivament a la victòria. Els catalans units som imparables.
Ramon Perera
L'editorial explica que el dit d'una part del poble català assenyala una estrella, mentre alguns es miren el dit i el critiquen sense adonar-se que assenyala alguna cosa. I encara el critiquen perquè duen unes ulleres que deformen grotescament les imatges o bé perquè el volen veure d'aquesta manera a qualsevol preu i alguns potser per les dues raons.
Joan Rubiralta
Ja fa dies que el nostre país ha començat un camí cap a la seva llibertat i això no té aturador. I davant d'aquesta llista només podem alegrar-nos i esperonar-nos durant dos mesos i escaig per tal de tenir un resultat imbatible. La combinació de la majoria de tendències i ideologies polítiques, d'homes i dones que ho donen tot i ho continuaran donant tot, res ho pot tombar. Ni les amenaces, ni la por, ni els insults i ni desqualificacions, ni les males cares, ni voler-nos escanyar encara més, ni voler-nos desanimar amb les set plagues bíbliques, ni les falses mentides, ni res de res. Ja hem decidit que volem anar endavant i ningú no ho podrà aturar.
Tanquem tots els serrells que faltin i comencem la campanya electoral a tota màquina sense perdre ni un minut més. També Estellés deia: No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu!
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015